Bestiari fòssil

Switch to desktop Register Login

Can Llobateres

És un jaciment molt ric en restes de vertebrats, en el que destaquen les troballes de primats i sobretot de l’espècimen fòssil d’Hispanopithecus laietanus –conegut popularment com a Jordi. S’hi ha trobat entorn de 80 tàxons corresponents a mamífers, rèptils, aus i amfibis, cosa que el converteixen en un dels jaciments amb una diversitat d’espècies del Neogen més gran d’Europa. L’associació faunística descrita a Can Llobateres i a Can Poncic (Sant Quirze del Vallès)ha estat emprada per a definir el Vallesià (estatge continental del Miocè superior).

Informació addicional

  • Nom del jaciment: Can Llobateres
  • Municipi: Sabadell
  • Comarca: Vallès Occidental
  • Edat: Miocè mitjà, fa uns 9,5 milions d'anys
  • Història del jaciment: Aquest jaciment excepcional el van descobrir Miquel Crusafont i Ramon Arquer l’any 1926 arrel de l’obertura de la carretera que va des de Sabadell a Mollet. El 1930, M. Crusafont va donar a conèixer aquest jaciment en el Butlletí del Centre Excursionista de Sabadell. La col·laboració d’en Crusafont amb J. de F. Villalta va permetre publicar el primer llistat faunístic i el descobriment de les dues localitats amb presència de restes fòssils: Can Llobateres-1 i Can Llobateres-2. El primer, CL-1, és el que es troba en els nivells estratigràfics més antics amb una edat absoluta d’uns 9,7 Ma, mentre que CL-2 data de fa uns 9,5 Ma.

    L’any 1958 s’excava per primera vegada amb subvenció oficial. Els primers treballs fets per en M. Crusafont havien permès recuperar dents aïllades i alguns fragments de mandíbula. L’any 1981 es reprenen les excavacions i es van recuperar 10 restes aïllades de primats. El 1990 s’excava en els nivells estratigràfics de CL-2, on es recuperen les restes cranials i esquelètiques d’un homínid fòssil Hispanopithecus laietanus. L’excepcionalitat de la troballa va motivar que fos batejat amb el nom popular de “Jordi”.

    Existeixen altres restes encara no publicades atribuïdes al gènere Hispanopithecus recuperades l’any 1999 durant la intervenció preventiva a les obres de l’EDAR (Estació Depuradora de les Aigües del Riu Ripoll), a tocar del jaciment de Can Llobateres. A més a més, des de l’any 2010 un equip de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont liderat per David M. Alba va reiniciar les excavacions a Can LLobateres amb amb l’esperança de recuperar més restes de primats i aconseguir noves dades per a la contextualització de les condicions ambientals durant el període de formació d’aquest jaciment.
  • Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

    El jaciment de Can LLobateres ha proporcionat el més ampli registre del primat hominoïdeu Hispanopithecus laietanus. La majoria de les restes han estat recuperades dels nivells inferiors (CLL1), encara que les restes més complertes, un esquelet parcial d’un individu mascle, foren recuperades del nivell superior (CLL2). Aquestes restes són, fins a l’actualitat, les restes més complertes d’un primat hominoïdeu del Miocè superior.

    El jaciment també ha proporcionat una gran diversitat de restes de vertebrats fòssils amb la descripció d’unes 77 espècies de mamífers (carnívors, primats, artiodàctils, perissodàctils, proboscidis, quiròpters, insectívors, rosegadors i lagomorfs), així com també rèptils, amfibis i aus. En destaquen faunes com el rinoceront Aceratherium, els cèrvids Euprox, Dorcatherium i Micromeryx, així com els depredadors Amphicyon i el nimràvid Sansanosmislus. També s’hi torben altres noves comunitats vingudes d'Amèrica i Àsia com el cavall hiparió, el primer giràfid Decennatherium i el tapir Tapirus, juntament amb els depredadors Machairodus i els primers úrsids moderns, com Indarctos i Ursavus. S’hi ha documentat també esquirols voladors, com Albanensia i Miopetaurista, castors dels gèneres Chamicomys i Monosaulax i el simi antropomorf Hispanopithecus.

    La investigació d’aquest registre fòssil ha permès descriure fins a 16 noves espècies. Aquesta associació faunística, conjuntament amb la de can Poncic a Sant Quirze del Vallès, ha estat emprada per definir el Vallesià.

  • Formació i Paleoambient:

    Els nivells estratigràfics més baixos del Jaciment de Can Llobateres (CLL1) ens permeten deduir que en el moment de la seva formació es trobava situat entre les parts distals a marginals de ventalls al·luvials que provindrien de Castellar del Vallès, i les seves planes al·luvials, molt pobrement drenades amb ambients palustres d’estanys i estanyols de poca profunditat. Aquests ambients eren molt favorables a la preservació de les restes fòssils de vertebrats. En canvi en els nivells més alts del jaciment (CLL2) les condicions canvien, amb un nivell freàtic més baix que va suposar un entorn menys favorable (amb més oxidants) per a la preservació de les restes fòssils.

    Les restes fòssils de plantes excavades a CLL1 correspondrien a una zona pantanosa molt localitzada amb abundants canyes i amb boscos humits propers a les zones humides amb palmes, llorers i figues. Aquests tipus de paisatge quedaria reforçat per la presència de restes fòssils d’animals emparentats amb els actuals tapirs, esquirols voladors, castors i primats hominoïdeus. Més allunyades de les zones humides, hi hauria zones boscoses de tipus més obert.

  • Els fòssils a la col·lecció de l’ICP: Les restes fòssils de Can Llobateres es troben dipositades al Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
  • Altres jaciments similars a aquest a Catalunya: Can Poncic, Can Feu, Santiga, EDAR, Can Perellada, Trinxera Nord Autopista, Trinxera Sud Autopista, Santa Margarida i Torrent de Febulines
  • Bestiari: Pleosiodimylus, Dinosorex, Miopetaurista, Chalicomys, Megacricetodon, Cricetulodon, Progonomys, Prolagus, Deinotherium, Anisodon, Alicornops, Aceratherium, Hippotherium, Cremohipparion, Tapirus, Listriodon, Dorcatherium, Micromeryx, Euprox, Miotragocerus, Palaeotragus, Albanosmilus, Machairodus, Amphicyon, Hispanopithecus
  • Per saber-ne més:

    La extinción de Jordi, el primer catalán, Ciencia al Cubo, Radio 5

    L’extinció d’Hispanopithecus: tot plegat una qüestió de plantes?

    Noves restes de l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus a Sant Quirze del Vallès

    ¿Bípede? La resposta era suspensor o grimpador

    El jaciment de Can Llobateres (Sabadell) i les noves restes de Dryopithecus, Salvador Moyà-Solà, Meike Köhler, Tribuna d'Arqueologia 1994-95, pàg 7 

© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

Top Desktop version