Els paquipleurosaures varen viure durant el Triàsic mitjà i principis del Triàsic tardà. Actualment no tenim representants vius d’aquest grup, ni del grup que els engloba, els sauropterigis. Els sauropterigis varen tots ells un important grup de rèptils marins, que varen viure durant el Mesozoic (on s’inclou el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci), i es varen extingir a finals del Cretaci a la gran extinció que també va acabar amb els dinosaures i altres grups com els pterosaures. Per tant alguns membres dels sauropterigis varen conviure amb els dinosaures. Tot i conviure amb ells s’ha de remarcar que els rèptils marins no estaven emparentats amb els dinosaures. Els sauropterigis eren carnívors i s’alimentaven activament caçant a les seves preses, ja fossin peixos o altres rèptils, i alguns dels seus membres varen adquirir mides formidables, tals com els ictiosaures o alguns plesiosaures, amb algunes formes que recorden als actuals dofins. Aquestes similituds son degudes principalment a una convergència evolutiva per aconseguir una millor adaptacio hidrodinàmica al medi marí i no és degut a cap relació de parentesc.
Els paquipleurosaures varen ser un dels primers grups representants dels sauropterigis. Les seves extremitats estaven modificades per la natació i les seves dents, allargades i puntiagudes, preparades per capturar preses com peixos. Es tractava de rèptils marins de petita mida quan eren adults (des de mig metre en algunes especies fins a poc més d’un metre en d’altres). Els considerem de mida petita si els comparem amb d’altres rèptils marins, com els notosaures (fins a 4 metres de longitud), que també varen viure als mars del Triàsic o bé amb alguns representants dels ictiosaures (de fins a 6 metres de longitud) que varen viure durant el Juràssic.
Els paquipleurosaures són molt ben coneguts a l’Europa Central, especialment a Alemanya. A tota Europa s’han descrit fins al moment fins a 4 gèneres de paquipleurosaures. En el cas de Catalunya, els paquipleurosaures són coneguts de tres zones, a Montral-Alcover (Alt Camp), a Serra de l’Arca (Valles Oriental) i Vilanova de la Sal (La Noguera). Els afloraments de Montral-Alcover són coneguts des de fa varies decades. En aquests afloraments s’han descobert multitud de vertebrats i invertebrats. Entre els vertebrats destaquen els rèptils marins (sauropterigis), tals com els placodonts, els lariosaures, els notosaures i els paquipleurosaures. També en destaca un exemplar de prolacertiform, conegut com a Cosesaurus, un rèptil de petita mida (menys de 15 cm). La fauna de peixos també és molt abundant amb desenes d’exemplars descoberts. El jaciment de Serra de l’Arca ha lliurat un sol exemplar mal conservat de paquipleurosaure i cap altre resta fòssil d’aquest aflorament és coneguda fins al moment. Pel que respecte a Vilanova de la Sal, es tracta d’un jaciment descobert en els darrers anys i que ha lliurat una interessant fauna de peixos i un exemplar de paquipleurosaure.
Els paquipleurosaures de Catalunya estan en plena fase d’estudi. No és coneix amb seguretat a quin gènere pertanyen, tot i presentar importants similituds amb Neusticosaurus i Serpianosaurus. Els estudis en curs han de permetre aprofundir en el coneixement que tenim dels paquipleurosaures de Catalunya i sobre l’ecosistema en què varen viure.