Paschatherium era un parent proper de l’Hyopsodus d’Amèrica del nord i segurament s’hi assemblava força. Seria un animal menut, encara que algunes espècies podien arribar a atènyer la mida d’una marmota. Com Hyopsodus, les seves dents constaven de diversos tubercles i encara que es deuria alimentar principalment de vegetals, també inclouria petites preses a la seva dieta. L’esquelet de Paschatherium no es coneix gaire bé, però l’estudi dels ossos del turmell ha permès deduir que estava ben adaptat a grimpar als arbres, fet que el diferencia d’Hyopsodus que seria un animal més aviat terrestre. Paschatherium va viure en boscos tropicals molt humits, i de ben segur que corria a enfilar-se a un arbre en cas de perill. Aquest gènere és extremadament comú en molts jaciments de finals del Paleocè i principis de l’Eocè (entre fa uns 58 i 48 Ma), encara que normalment tan sols se’n troben fragments de mandíbules i dents aïllades que tan sols fan uns pocs mil·límetres de llarg. Paschatherium, com molts condilartres primitius va desaparèixer fa uns 40 Ma, deixant pas a herbívors més avançats.
Paschatherium fou un dels membres més comuns dels condilartres, un grup primitiu de mamífers amb peülles. Aquest és un grup molt divers que visqué durant el Paleocè i l’Eocè a Amèrica del Nord, Europa i al Nord d’Àfrica. Inclou els mamífers amb peülles més primitius i es creu que a partir d’ells van derivar entre d’altres els actuals cavalls, vaques, rinoceronts i girafes. Aparentment els primers condilartres, com Protungulatum, coexistiren amb els darrers dinosaures i es van diversificar després de la seva extinció. Així, a inicis del Paleocè (fa uns 60 Ma) trobem diversos gèneres tant a Amèrica del Nord com a Europa. D’aquests, el que millor es coneix és Hyopsodus, un gènere americà que visqué des de finals del Paleocè fins a l’acabament de l’Eocè, fa uns 34 Ma. Se’n coneixen desenes de milers d’exemplars procedents de Wyoming (oest dels Estats Units) que han permès fer-se una idea precisa de l’aspecte dels condilartres primitius. Hyopsodus era una animalet de la mida d’un eriçó gros, amb el cos allargat com el d’una mostela, les potes curtes i la cua força llarga. Encara no tenia peülles, i les potes acabaven en urpes curtes. El crani també era allargat i a diferència de molts herbívors no presentava un espai sense dents entre les incisives, emprades per estirar i tallar l’aliment, i els queixals, encarregats de moldre’l. Mentre que molts mamífers han reduït el nombre de dents, els condilartres tenien tota la dentició pròpia d’un mamífer primitiu, que consta de 44 dents: tres incisives, una canina, quatre premolars i tres molars per banda. Les incisives eren simples i punxegudes i la canina era molt reduïda. Les primeres premolars eren petites, però la quarta premolar i la resta de molars eren amples i constaven de tubercles prou amples i arrodonits. Aquestes dents servien als primers condilartres per trinxar fulles i fruits, encara que també deurien capturar invertebrats i altres petits animals. En condilartres més evolucionats, com Phenacodus, les dents s’especialitzaren per a alimentar-se de vegetals i la forma del cos, amb les potes més llargues i acabades en peülles, recordaria més a una ovella que no a una mostela.
Informació addicional
- Nom comú: Condilartre
- Classe: Mamífers
- Ordre: Condilartres
- Família: Hiopsodòntids
- Mides: Aproximadament 30 cm de llargada
- Edat: Paleocè a Eocè inferior (entre fa uns 60 i 40 Ma)
- Distribució: Bèlgica, França, península ibèrica i Marroc
-
Fòssils a la col·lecció ICP:
El material de Paschaterium cf. dolloi està dipositat al Departament de Paleontologia de la Universitat Complutense de Madrid.
- Jaciments catalans on s’ha trobat: Claret (Tremp)
-
Per saber-ne més:
Godinot, M., Smith, T. i Smith, R. 1996. Mode de vie et affinities de Paschatherium (Condylarthra, Hyopsodontidae) d’après ses os du tarse. Palaeovertebrata, 25 (2-4): 225-242.
López-Martínez, N. i Peláez-Campomanes, P. 1999. New mammals from south-central Pyrenees (Tremp Formation, Spain) and their bearing on late Paleocene marine-continental correlations. Bulletin de la Société Géologique de France, 170 (5): 681-696.
Rose, K.D. 2006. The Beginning of the Age of Mammals. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.