Hippotherium era un cavall amb tres dits a cada pota que pertanyia a un grup que s’originà a Amèrica del nord però que s’expandí per Euràsia fa uns 11 Ma, on es diversificà en diversos gèneres i infinitat d’espècies a les quals els paleontòlegs es refereixen col·lectivament com "hipàrions", que en grec significa poni. Els cavalls, ases i zebres actuals pertanyen tots al gènere Equus, l’únic representant de la família dels èquids, un grup de mamífers amb peülles estretament emparentat amb els rinoceronts i els tapirs. Els èquids actuals només tenen un dit a cada peu envoltat d’una peülla dura i còrnia sobre la que caminen, però no sempre ha estat així. L’evolució dels cavalls és un exemple que gairebé sempre surt als llibres de text de biologia. Els primers cavalls, com Hyracotherium que va viure a l’Eocè (fa uns 52 Ma) tenien fins a cinc dits a les potes rematats per petites peülles. En gèneres posteriors, com Anchitherium (del Miocè, fa entre 20 i 11 Ma) el nombre de dits s’havia reduït a tres, i les peülles s’havien fet més grosses, sobretot les dels dits centrals. Els hipàrions seguien tenint tres dits, però el central ja era com la peülla dels actuals cavalls i els dos dits laterals eren tan menuts que no arribaven a tocar a terra. Paral·lelament, la mida dels cavalls augmentà al llarg del temps des de la talla d’un gosset fins a la dels actuals pura sang, que fan 1,8 metres a la creu. També els queixals canviaren, i passaren de ser dents baixes i amb nombrosos tubercles, aptes per a consumir fulles i fruits, a un tipus de dents que s’anomenen hipsodontes i que es caracteritzen per tenir una corona (la part que queda fora de l’alvèol) alta. A més aquests queixals són quadrangulars i compactes, amb l’esmalt replegat fent crestes i els espais buits reomplerts per ciment, una substància similar a l’os que els fa encara més resistents. Aquestes dents permeten als cavalls alimentar-se de vegetals molt abrasius, com les herbes, que poden moldre amb l’ajut dels queixals i els potents músculs de la mandíbula. Així doncs, la història dels cavalls mostra l’evolució de petits animals que menjaven fruits i fulles als boscos de l’Eocè fins a adaptar-se a viure en espais oberts, com praderies, on han de consumir herbes i ser capaços de córrer prou ràpid per fugir dels depredadors. Tot i això aquesta no és una història lineal que vagi d’Hyracotherium a Equus passant per Anchitherium i Hipparion, sinó que l’evolució dels cavalls és molt més complicada, amb nombroses branques i grups d’èquids que s’extingiren sense descendents.