Com passa amb tots els representants del seu grup, les restes fòssils de Microchoerus corresponen fonamentalment a dents aïllats, fragments de cranis i de mandíbules. La seva dentició es caracteritza per presentar incisives superiors i inferiors grans i canines relativament petites. Però les peces més característiques són els molars, que presenten una sèrie de replegaments d'esmalt molt complexos. A partir de la morfologia dental s'interpreta que Microchoerus tenia una alimentació bàsicament frugívora, encara que podia incloure també en la seva dieta fruits secs i llavors.
No es coneix bé l'esquelet postcranial de Microchoerus, de manera que no podem saber amb seguretat com era la seva locomoció. En qualsevol cas, sembla probable que fos similar a la d'Necrolemur, un gènere contemporani, emparentat estretament a Microchoerus i amb una morfologia dentària molt semblant. Necrolemur era un animal arborícola i amb habilitats per al salt, de manera que podem suposar les mateixes capacitats per Microchoerus, a l'espera que es trobin ossos de les extremitats que ens permetin precisar la seva manera de locomoció.
S'han descrit cinc espècies de Microchoerus: Microchoerus erinaceus, descrita cap a la meitat del segle XIX, és l'espècie millor coneguda. Microchoerus ornatus i M. edwardsi estan presents en diversos jaciments europeus, però molts autors han suggerit la possibilitat que siguin sinònimes (és a dir, que en realitat corresponguin a la mateixa espècie). Finalment, M. wardi i M. creechbarrowensis només s'han trobat a Anglaterra.
La presència de Microchoerus a la Península Ibèrica es redueix a dos jaciments, tots dos a Catalunya. Miquel Crusafont va assignar dues peces dentàries trobades a Sant Cugat de Gavadons a l'espècie M. ornatus. Però la col·lecció més abundant d'aquest gènere procedeix del jaciment de Sossís, on diverses desenes de dents aïllats, a més d'alguns fragments de maxil·lars i mandíbules, van ser assignats també per Crusafont a l'espècie M. erinaceus. El material de Sossís està actualment en estudi per part d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que estan reconsiderant aquesta determinació específica.