Informació addicional

• Nom del jaciment: Sallent, Pinyes i Santa Eulària
• Municipi: Coll de Nargó
• Comarca: Alt Urgell
• Edat: Cretaci superior, entre 70 i 66 milions d'anys
• Història del jaciment:

  Els jaciments amb ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent (Coll de Nargó, Alt Urgell) es coneixen des dels anys 70 del segle XX, però no ha estat fins a principis del segle XXI que s’han iniciat els treballs paleontològics. Després de les prospeccions de camp dels anys 2002, 2003 i 2005, es van fer dues excavacions durant els anys 2005 i 2007, en les que es varen recuperar diverses postes d'ous de dinosaure. Finalment, els anys 2008 i 2009 es va extreure el que és, fins al moment, el niu de dinosaure més gran d'Europa. Aquests treballs van ser possibles gràcies al finançament dels Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i de Cultura i Mitjans de Comunicació. Els treballs de camp duts a terme entre els científics de diferents centres (ICP, UAB, UB) i el grup d'aficionats local (ADAU) han permès la publicació d'articles científics sobre la reproducció i la distribució d'aquests grans dinosaures sauròpodes durant els darrers anys de l'existència dels dinosaures.

• Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

  L’estudi de la posta d’ous de dinosaure de Pinyes ha permès deduir que els titanosaures enterraven els ous en el terreny i que l’eclosió de les cries es produïa dins el sediment tal com van indicar les tomografies axials computeritzades. Durant el seu estudi els investigadors de l’ICP van realitzar una cartografia tridimensional per a permetre una modelització 3D, que ha ajudat a interpretar la distribució dels ous en el terreny.

  Per altra banda, al llarg de la Vall del riu Sallent afloren les capes geològiques de finals del Cretaci, des d'aquelles més antigues (d'uns 70 milions d'anys), fins les que ens marquen el punt d'extinció dels dinosaures (fa uns 66 m.a.). En la major part d'aquestes capes s'hi ha trobat closques i ous de dinosaures, de tal manera que s'ha pogut observar com varia la microestructura dels ous al llarg del temps. Així, els darrers estudis científics fets a partir del material fòssil de Coll de Nargó ens mostren per una banda com els dinosaures sauròpodes es troben presents fins la seva extinció i, per l'altra, que hi ha diverses formes de closca d'ou, indicatives de la diversitat d'espècies que varen viure durant aquests quatre milions d'anys.

• Formació i Paleoambient: Les postes d’ous de titanosaure es troben dins d’argiles sedimentades en un ambient de zones pantanoses o aiguamolls propers a zones fluvials. Els titanosaures ponien els ous en aquestes planes fangoses amb vegetació i els enterraven fet que augmentava el potencial de ser fossilitzats. Després que les cries haguessin sortit de l’ou les successives avingudes de sediment a les planes fluvials els anaven cobrint. Per aquest motiu a Coll de Nargó veiem una acumulació tan abundant.
• Els fòssils a la col·lecció de l’ICP: Els fòssils d'aquestes excavacions s'han preparat pel seu estudi a l'ICP, i tenen el seu dipòsit provisional al museu de la Conca Dellà, d'Isona, al Pallars Jussà. Algunes restes estan dipositades a l'ICP per estudi. La posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa es pot veure actualment al Centre Paleoambiental Dinosfera, a Coll de Nargó.
• Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

  Font del Bullidor i Peguera-1 (Fígols, Berguedà), Fumanya Nord i Sud (Fígols i Vallcebre, Berguedà), les Quijoles (Vallcebre, Berguedà), Basturs-1 i -2, i la Faidella (Isona i Conca Dellà), Suterranya-1 (Tremp, Pallars Jussà) i Fontllonga (Camarasa, la Noguera).