Informació addicional

• Nom del jaciment: La Móra
• Municipi: Tagamanent
• Comarca: Vallès Oriental
• Edat: Triasic mitjà, Anisià. Fa uns 242 milions d’anys
• Història del jaciment:

  Aquests jaciment fou descobert l’any 1989 per Emili Ramon i Pere Font, dos excursionistes afeccionats a l’arqueologia que de seguida van alertar el Museu de Ciències Naturals La Tela de Granollers. El museu va informar el Departament de Cultura de la Generalitat de l’excepcionalitat de la troballa, i aquest va contactar l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell que es va fer càrrec de les primeres excavacions un any després. Els treballs de camp fer palès l’extraordinària riquesa del jaciment, lliurant centenars de restes òssies tant cranials com post cranials assignades majoritàriament a un grup d’amfibis coneguts com temnospòndils i en menor mesura a petits rèptils. Aquests rèptils eren probablement del tipus dels arcosaures (emparentats amb els actuals cocodrils) i dels proconofòlids ( amb forma similar als actuals llargandaixos, però no emparentats).
  

  Des de l’any 2008 i fins a l’actualitat, s’han reprès les excavacions paleontològiques integrades en un projecte de recerca liderat des de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

• Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

  La duresa de la matriu i l’alta densitat dels ossos (molt sovint a tocar l’un de l’altre) varen obstaculitzar la preparació i per tant la descripció de les restes òssies durant molts anys. En els primers treballs publicats els anys 1994 i 1996, les restes cranials foren assignades inicialment al gènere de capitosaure Parotosuchus. Després de molts anys de treball de preparació de les restes òssies en els laboratoris de l’ICP, i gràcies a l’ús d’escàners de tomografies axials computeritzades, s’ha realitzat la reconstrucció parcial del crani que ha servit per descriure el nou gènere i espècie, Calmasuchus acri.

• Formació i Paleoambient:

  El jaciment de la Móra es troba en el que en geologia es coneixen com a “Fàcies Buntsandstein”, formades per dipòsits sedimentaris continentals de colors vermells amb tonalitats granatoses. En el sector del Pla de la Calma aquests materials es troben constituïts per gresos, llims i argiles sedimentats en ambients fluvials de climes àrids, on hi hauria diversos episodis de rebliment de canals d’un riu meandriforme d’uns quans metres d’amplada, i a on les restes òssies es trobarien en les bases dels canals. Mentre que les icnites es trobarien als sostres dels canals ( les parts reblertes per argiles i llims dels canals.

• Els fòssils a la col·lecció de l’ICP:

  Les restes fòssils d'aquest jaciment estan dipositades al Museu de l'ICP i, en menor mesura, al Museu de Ciències Naturals de Granollers. 

• Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

  Pedrera i Corral de Can Parera (Tagamanent, Vallès Oriental), Riera de Sant Jaume i Estació d’Olesa (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat), Can Paulet (Cervelló, Baix Llobregat) i Can Serra de l’Arca (Aiguafreda, Vallès Oriental)

• Per saber-ne més:

  Calmasuchus acri, un nou gènere de capitosaure made in Montseny

  Els amfibis més antics de Catalunya, Josep Fortuny et al. Tribuna d'Arqueologia
  Fortuny, J., Galobart, À. & De Santisteban, C. (2011). A new capitosaur from the Middle Triassic of Spain and the relationships within the Capitosauria. Acta Palaentologica Polonica 56(3): 553-566.

  Gaete, R., Galobart, À., Palomar, J., Marzo, M., (1994). Hallazgo de Parotosuchus sp. (Amphibia, Temnospondyli) en las facies Buntsandstein del Pla de La Calma (Cordilleras Costeras Catalanas): resultados preliminares. Geogaceta, 16: 61-63.

  Gaete, R., Galobart, À., Palomar, J., Marzo, M., (1996). Primeros resultados sistemáticos y bioestratigráficos del yacimiento de tetrápodos fósiles de la facies Buntsandstein de La Mora (Pla de la Calma, Barcelona). Cuadernos de Ge­ología Ibérica, 20: 331 – 345.

  Fortuny, J., Bolet, A., Sellés, A.G., Cartanyà, J. & Galobart, À. (2011). New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins. Journal of Iberian Geology 37(1): 65-86.