Diplocynodon era un petit cocodril d’aspecte similar als actuals al·ligàtors i caimans. Els caimans i al·ligàtors s’agrupen dins la família dels al·ligatòrids, que es distingeixen dels cocodrils per ser generalment de mida més petita i per l’aspecte del crani. Mentre que el crani dels cocodrils és llarg i més o menys triangular, el dels al·ligatòrids és més ample i curt i el musell és arrodonit. A més, tenen una de les dents de la mandíbula inferior clarament més llarga que les altres i que encaixa en un solc del maxil·lar quan tanquen la boca. La majoria d’espècies de Diplocynodon eren de petites dimensions i també tenien cranis amples amb el morro arrodonit, fet que els donava un aspecte similar als al·ligatòrids. Un petit detall els diferencia, i és que enlloc de tenir una dent més llarga que la resta a la mandíbula inferior en tenien dues que també encaixaven en un solc al maxil·lar. Aquest tret permet entendre el significat del nom del gènere “doble dent de gos”, ja que amb la boca tancada se’ls veurien aquestes dues dents, al igual que a alguns gossos, com els buldogs, se’ls veuen els ullals quan tanquen la boca.
Diplocynodon era un al·ligàtor molt estès per Europa durant l’Eocè i l’Oligocè, i a la Península Ibèrica se’n coneixen dues espècies: D. tormis, de mitjans de l’Eocè (fa uns 37-40 Ma) de Salamanca, i D. muelleri, de l’Oligocè Inferior (fa uns 30-28 Ma) de Tàrrega. No obstant, fins fa molt poc l’espècie catalana s’havia classificat dins d’un altre gènere, Hispanochampsa, que significa “cocodril espanyol”. El motiu fou que no tenia les dues dents més llargues a la mandíbula típiques de la resta d’espècies de Diplocynodon. Finalment, en base a detalls del crani, la pelvis i les plaques de la cuirassa es va poder concloure que en realitat era una espècie una mica "particular" de Diplocynodon.
Diplocynodon muelleri es coneix molt bé gràcies als fòssils recuperats als jaciments del Talladell, de l’Oligocè inferior de Tàrrega. El material recuperat inclou nombrosos cranis, alguns de molt complerts, part de les extremitats i infinitat de plaques que definien la seva armadura. Aquestes plaques eren rectangulars i encaixaven fent una gruixuda cuirassa que li cobria el dors i el pit. El crani feia tan sols entre 18 i 25 centímetres de llarg i per tant s’estima que aquest al·ligàtor no deuria passar del metre i mig de llarg, essent tan petit com l’actual caiman nan (Paleosuchus palpebrosus) que viu a la conca de l’Amazones. Diplocynodon vivia en aigua dolça, als aiguamolls tropicals que a l’Eocè i l’Oligocè existien a diverses regions europees. Com els al·ligatòrids de mida petita actuals es deuria alimentar de peixos, invertebrats aquàtics i petites aus i mamífers.