La història evolutiva dels pumes ha estat una incògnita des de fa molt de temps. Al continent americà, el registre més antic d’aquesta espècie té al voltant de 400.000 anys, molt recent en una escala geològica. Des de mitjans dels anys 50 del segle XX, nombrosos paleontòlegs europeus com Björk Kurtén i Helmut Hemmer van entreveure certes semblances entre determinats fòssils europeus datats al voltant de fa 2 milions d'anys i els pumes americans, si bé aquestes evidències eren poc consistents per poder construir amb certesa la història evolutiva d’aquesta espècie.
Les troballes realitzades a mitjans dels 90 a Alemanya al jaciment d’Untermassfeld i la recent descripció de determinats fòssil Ibèrics per part de l’equip de l’ICP, ha ajudat de manera significativa a aclarir l’origen d’aquesta espècie. Avui en dia es creu que els pumes es van originar a l’Àfrica fa al voltant de 5-4 milions d’anys i que fa 3 milions d'anys van arribar a Europa on van persistir durant prop de 2 milions d'anys amb una espècie (Puma pardoides) molt similar al puma actual.
Fa prop d’un milió d’anys i segurament per la competència produïda per l’arribada de lleons i lleopards, els pumes van desaparèixer d'Europa. El registre fòssil indica que es van refugiar a l'Àsia durant prop de mig milió d’anys, d'on van passar a Amèrica aprofitant el moment en què els dos continents estaven units per un pont de gel a traves de l’estret de Bering. En aquest continent han persistit fins a l'actualitat.