Bestiari fòssil

Pliopithecus

Els pliopitècids més primitius es coneixen només del Miocè Inferior de l'Àsia, però posteriorment, durant el Miocè Mitjà i Superior, trobem dos grups més derivats tant a Europa com a l'Àsia: els pliopitecins, que inclouen diverses espècies del gènere Pliopithecus i formes estretament emparentades; i els crouzelins, més diversos a nivell de gènere, i que es distingirien dels anteriors per unes cúspides i crestes dentàries més punxenques i esmolades (en relació amb un tipus de dieta diferent). Tots dos grups es troben representats a Catalunya durant el Miocè Mitjà i Superior. Una de les característiques més distintives dels pliopitècids és la presència d'una estructura de crestes en forma de triangle a les molars inferiors, coneguda amb el nom de "triangle pliopitecí", malgrat que pot haver-se perdut secundàriament en algunes espècies. El primer registre dels pliopitècids a Catalunya data de fa 12,3 milions d'anys, mentre que el seu registre més tardà correspondria a l'entorn d'uns 9 milions d'anys (uns 500.000 anys més tardà que el darrer registre dels hominoïdeus a Catalunya). Tot i que els pliopitècids sobrevisqueren un quant temps més als canvis climàtics globals que s'esdevingueren durant aquest interval de temps, finalment els canvis de vegetació associats acabaren també resultant en la seva extinció. A Catalunya, els crouzelins es troben representats per dos gèneres diferents del Miocè Superior (Barberapithecus i Egarapithecus), mentre que els pliopitecins es troben representats només durant el Miocè Mitjà pel gènere Pliopithecus, present a Sant Quirze i diverses localitats de l'Abocador de Can Mata.

L'espècie catalana més ben coneguda correspon a Pliopithecus canmatensis, de diverses localitats de l'Abocador de Can Mata i amb una antiguitat a l'entorn d'11.8-11.7 milions d'anys (Miocè Mitjà terminal). La mida de les dents indica que es tracta d'una espècie petita, semblant tant en mida com en morfologia a l'espècie francesa d'edat similar, Pliopithecus antiquus. Totes dues espècies es poden distingir per detalls de la morfologia de les dents, que en el cas de l'espècie catalana sembla ser lleugerament més derivada a partir de la condició primitiva del gènere. Les poques restes disponibles del crani i la mandíbula només ens indiquen que la cara era curta, mentre que els estudis sobre la dentició suggereixen que es tractava d'una espècie que menjava fruits (possiblement no només fruits tous, sinó també en certa mesura fruits secs o de closca dura). L'absència de restes postcranials conegudes no ens permet d'inferir quin tipus de locomoció presentava P. canmatensis, malgrat que les restes disponibles per a d'altres pliopitecins europeus ens duen a pensar que seria una espècie arbòria de locomoció quadrúpeda generalista.

Els primats són el grup de mamífers que inclouen els humans i els seus parents més propers, els micos. A grans trets, es tracta de mamífers amb un esquelet adaptat a la vida arbòria i un cervell força gran. Es distingeixen dos grans grups de primats, els estrepsirins i els haplorins, i dins d'aquests darrers la majoria pertanyen al grup dels simis o antropoïdeus, repartits per l'Amèrica del Sud (platirins) i per Àfrica i Euràsia (catarrins). Els catarins actuals inclouen dos grans grups: les mones de l'Antic Continent (cercopitecoïdeus), actualment representades a l'Àsia i l'Àfrica; i els simis antropomorfs i els humans (hominoïdeus), repartits per l'Àfrica equatorial i el sud-est asiàtic (deixant de banda els humans, que estan repartits per gairebé tot el globus terraqüi). En el registre fòssil, però, trobem d'altres grups de catarins actualment extingits, que es varen originar abans de la separació dels llinatges actuals de cercopitecoïdeus i hominoïdeus. Aquest és el cas d'algunes formes de l'Oligocè africà, i també dels pliopitècids. La informació de què es disposa actualment indica que els pliopitècids foren els primers simis en colonitzar el continent eurasiàtic, durant el Miocè Inferior, a partir d'algun catarí primitiu d'origen africà, actualment encara desconegut.

Informació addicional

  • Nom comú: pliopitec
  • Classe: Mamífers
  • Ordre: Primats
  • Família: Pliopitècids
  • Mides: 4-5 kg
  • Edat: Miocè Inferior a Miocè Superior
  • Distribució: Europa i Àsia
  • Fòssils a la col·lecció ICP:

    A banda d’una molar aïllada de Pliopithecus sp. procedent de Sant Quirze, i dipositada al Museu del Seminari Conciliar de Barcelona, la resta de restes de Pliopithecus de Catalunya es troben dipositades a l’ICP. Corresponen a l’holotip i paratips (exemplars tipus) de Pliopithecus canmatensis, erigida el 2010 per investigadors de l’ICP, que l’anomenaren en honor de l’Abocador de Can Mata, on s’havien trobat les restes. En el passat, també s’havien atribuït a Pliopithecus sp. les restes procedents de Castell de Barberà, també dipositades a l’ICP, però recentment investigadors d’aquest centre mostraren que en realitat corresponien a un nou gènere, Barberapithecus.

  • Jaciments catalans on s’ha trobat:

    Abocador de Can Mata, Sant Quirze

© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont