L'espècie catalana més ben coneguda correspon a Pliopithecus canmatensis, de diverses localitats de l'Abocador de Can Mata i amb una antiguitat a l'entorn d'11.8-11.7 milions d'anys (Miocè Mitjà terminal). La mida de les dents indica que es tracta d'una espècie petita, semblant tant en mida com en morfologia a l'espècie francesa d'edat similar, Pliopithecus antiquus. Totes dues espècies es poden distingir per detalls de la morfologia de les dents, que en el cas de l'espècie catalana sembla ser lleugerament més derivada a partir de la condició primitiva del gènere. Les poques restes disponibles del crani i la mandíbula només ens indiquen que la cara era curta, mentre que els estudis sobre la dentició suggereixen que es tractava d'una espècie que menjava fruits (possiblement no només fruits tous, sinó també en certa mesura fruits secs o de closca dura). L'absència de restes postcranials conegudes no ens permet d'inferir quin tipus de locomoció presentava P. canmatensis, malgrat que les restes disponibles per a d'altres pliopitecins europeus ens duen a pensar que seria una espècie arbòria de locomoció quadrúpeda generalista.

Els primats són el grup de mamífers que inclouen els humans i els seus parents més propers, els micos. A grans trets, es tracta de mamífers amb un esquelet adaptat a la vida arbòria i un cervell força gran. Es distingeixen dos grans grups de primats, els estrepsirins i els haplorins, i dins d'aquests darrers la majoria pertanyen al grup dels simis o antropoïdeus, repartits per l'Amèrica del Sud (platirins) i per Àfrica i Euràsia (catarrins). Els catarins actuals inclouen dos grans grups: les mones de l'Antic Continent (cercopitecoïdeus), actualment representades a l'Àsia i l'Àfrica; i els simis antropomorfs i els humans (hominoïdeus), repartits per l'Àfrica equatorial i el sud-est asiàtic (deixant de banda els humans, que estan repartits per gairebé tot el globus terraqüi). En el registre fòssil, però, trobem d'altres grups de catarins actualment extingits, que es varen originar abans de la separació dels llinatges actuals de cercopitecoïdeus i hominoïdeus. Aquest és el cas d'algunes formes de l'Oligocè africà, i també dels pliopitècids. La informació de què es disposa actualment indica que els pliopitècids foren els primers simis en colonitzar el continent eurasiàtic, durant el Miocè Inferior, a partir d'algun catarí primitiu d'origen africà, actualment encara desconegut.