Bestiari fòssil

Amb el suport de:
logo gene
Pseudoloris és un petit primat del Paleogen, del qual el parent actual més proper és Tarsius, que habita en jungles del Sud-est Asiàtic. Va viure a Europa durant bona part de l'Eocè, una època càlida en la qual les nostres latituds es trobaven ocupades per boscos tropicals, i va ser…
Read more...
Els pliopitècids més primitius es coneixen només del Miocè Inferior de l'Àsia, però posteriorment, durant el Miocè Mitjà i Superior, trobem dos grups més derivats tant a Europa com a l'Àsia: els pliopitecins, que inclouen diverses espècies del gènere Pliopithecus i formes estretament emparentades; i els crouzelins, més diversos a…
Read more...
Els humans i els nostres parents més propers, els simis antropomorfs, formem part d’un grup de primats anomenats hominoïdeus. Tradicionalment, els humans s’agruparen en una família pròpia (homínids), tot agrupant els antropomorfs en una família diferent (“pòngids”). Tanmateix, com que alguns antropomorfs estan molt més estretament emparentats amb els humans…
Read more...
Necrolemur és un primat de l'Eocè, pertanyent a la família dels omòmyids, concretament a la subfamília dels microchoerins, un grup que va viure exclusivament a Europa en el Eocè, amb algunes excepcions (com Pseudoloris) que van sobreviure fins al Oligocè. Necrolemur va habitar a Europa central i occidental en el…
Read more...
Microchoerus és un primat de l'Eocè de la família dels omòmyids, subfamília dels microchoerins. Malgrat la seva petita mida, és el microchoerí més gran que es coneix: pesava entre 500 i 800 grams, encara que l'espècie M. erinaceus va poder arribar a assolir 1.7 kg. Va habitar a Europa durant…
Read more...
Els macacos s’inclouen en un grup de cercopitècids (o mones de l’Antic Continent) anomenat papionins, que també inclou els babuïns i els mandrils. Fa uns 7 milions d’anys, la línia evolutiva dels macacos se separà de la resta de papionins. Els macacs més antics són africans, però ben aviat, durant…
Read more...
© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont