Amb el suport de:
Progonomys
Etiquetat com
Progonomys és un dels primers gèneres de la família dels múrids que inclou les actuals rates i ratolins. Es tracta dels mamífers més àmpliament distribuïts i més diversos, ja que comprèn més de 500 espècies diferents. Els trobem a tot el món excepte a Amèrica, a Madagascar, en algunes illes…
Llegir més ...
Plesiodimylus
Etiquetat com
Plesiodimylus és un estrany mamífer insectívor que pertany a la família dels dimílids, avui totalment extingida, però que fou molt important durant el Miocè inferior i mitjà a Europa. Tot el que sabem dels dimílids prové de l’estudi de dents i mandíbules aïllades i d’alguns fragments de crani. El nom…
Llegir més ...
Els llangardaixos actuals es distribueixen per tot el món (amb l’excepció de l’Antàrtida i algunes illes oceàniques). Els llangardaixos son rèptils i aquests es solen dividir en tres grups: els anàpsids (on trobem les tortugues), els arcosaures (on trobem els cocodrils, els dinosaures i els ocells) i els lepidosaures. Si…
Llegir més ...
Paschatherium
Etiquetat com
Paschatherium fou un dels membres més comuns dels condilartres, un grup primitiu de mamífers amb peülles. Aquest és un grup molt divers que visqué durant el Paleocè i l’Eocè a Amèrica del Nord, Europa i al Nord d’Àfrica. Inclou els mamífers amb peülles més primitius i es creu que a…
Llegir més ...
Els ossos i dents no són les úniques restes fòssils que troben els paleontòlegs, de vegades es troben rastres de l’activitat dels animals, tals com les seves petjades en sediments solidificats; nius, ous i fragments de closca; excrements fossilitzats; o bé les marques de dents i urpes deixades pels depredadors…
Llegir més ...
Els temnospòndils son els antecessors dels actuals amfibis (granotes, salamandres i cecílies). Es coneixen més de 170 gèneres de temnospòndils. Es tractava d’amfibis i van fer la seva aparició durant el Carbonífer (fa uns 350 milions d’anys). Durant el Permià es van diversificar enormement, sent un dels grups més abundants…
Llegir més ...
Durant el Permià i el Triàsic, els rèptils presentaven una major diversitat i un important grup, els pararèptils, eren presents als ecosistemes. Els pararèptils no han perdurat fins els nostres dies, però incloïen formes de grans dimensions (de més de 3 metres de longitud), i sovint acuirassats com els paraiesàurids,…
Llegir més ...
Els rèptils actuals es divideixen en anàpsids, lepidosaures i arcosaures. Els primers corresponen al grup de les tortugues, mentre que els lepidosaures inclouen els grups de les sargantanes, serps i tuatares. El darrer grup, els arcosaures, inclouen els representants actuals dels cocodrils i les aus. Els arcosaures varen aparèixer cap…
Llegir més ...
Els sinàpsids son els precursors dels actuals mamífers. Durant el Permià el grup dels sinàpsids va ser molt divers amb formes de gran i petita mida. Als Pirineus és coneguda la presència dels pelicosaures, un grup de sinàpsids que en algunes espècies podien adquirir mides superiors als tres-quatre metres de…
Llegir més ...
Captorhínids
Etiquetat com
Els captorhínids són un grup extint de rèptils primitius. Els seus representants són coneguts des de finals del Carbonífer fins al Permià. No varen superar l’extinció de finals d’aquest període. Els seus representants eren en general de mida mitjana (fins a mig metre de longitud), tot i que alguns varen…
Llegir més ...
Els seymouriamorfs són un grup molt peculiar d’animals que es troben a la transició entre els amfibis i els animals que ponen ous amb una capa anomenada amnios. Aquest nou tipus d’ou, l’ou amniòtic, va afavorir que els animals poguessin pondre els ous a terra i, per tant, no tinguessin…
Llegir més ...
Els myliobatiformes són uns peixos cartilaginosos que s’engloben dins els condrictis degut precisament a aquesta característica del seu esquelet. Actualment presents a molts mars i oceans i emparentats amb els taurons, les rajades o batoïdeus, es distingeixen per tenir el cos aplanat dorsoventralment, unes aletes pectorals molt eixamplades i un…
Llegir més ...
Entre els rossegadors la família dels esquirols (esciúrids) és una de les més diverses i més àmpliament distribuïdes. Existeixen 278 espècies escampades per tots els continents excepte algunes parts d’Oceania (Austràlia i Nova Zelanda). A més estan adaptats a modes de vida molt diferents, hi ha esquirols arborícoles com els…
Llegir més ...
Ligerimys
Etiquetat com
Els eòmids són una família de rossegadors totalment extingida però que fou molt important fins al Miocè mitjà. Els primers eòmids van aparèixer a l’Eocè inferior a Amèrica del Nord, fa uns 50 milions d’anys i des d’allà passaren a Àsia i Europa. Durant la resta de l’Eocè i l’Oligocè…
Llegir més ...
Leptadapis
Etiquetat com
Leptadapis és un primat que va habitar a Europa occidental durant l'Eocè mitjà i superior. Pertany al grup dels adapiformes, animals en general d'hàbits diürns i dieta herbívora (a diferència de l'altre gran grup de primats de l'Eocè, els omomyiformes, que eren generalment nocturns i tenien una dieta insectívora i/o…
Llegir més ...
Hyaenodon és un gènere extint de mamífers de l'ordre dels creodonts. Algunes espècies d'aquest gènere, com H. gigas, es trobaven entre els mamífers carnívors terrestres més grans, arribant a tenir pesos propers als 200 kg, mentre que altres no superaven la talla d'una marta. Malgrat el nom (que signigica "dents…
Llegir més ...
Sota la denominació general "tigres dents de sabre" s’inclouen tota una sèrie de formes de grans fèlids que viviren a Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica des de fa prop de 4 Ma fins a l’última glaciació quan les últimes formes d’aquest llinatge, estretament emparentat amb els fèlids actuals, desapareixen de…
Llegir més ...
Hippotherium era un cavall amb tres dits a cada pota que pertanyia a un grup que s’originà a Amèrica del nord però que s’expandí per Euràsia fa uns 11 Ma, on es diversificà en diversos gèneres i infinitat d’espècies a les quals els paleontòlegs es refereixen col·lectivament com "hipàrions", que…
Llegir més ...
Hainina
Etiquetat com
Hainina era un petit animaló d’aspecte similar a un rossegador però que pertanyia a un ordre completament diferent, els multituberculats. Els multituberculats són l’ordre de mamífers més longeu que es coneix. Van aparèixer en temps dels dinosaures, al Juràssic inferior, fa uns 200 Ma, i els darrers van desaparèixer a…
Llegir més ...
Els hadrosaures foren un grup de dinosaures ornitisquis amb una dieta herbívora que van viure durant els últims temps del Cretaci superior. Es tracta probablement del grup de dinosaures més ben conegut ja que se n’han descobert restes de tot tipus: esquelets complets articulats, ous, embrions, cries, juvenils, petjades i…
Llegir més ...