Ligerimys és un eòmid que fou molt abundant durant el Miocè inferior i a Catalunya el trobem representat per l’espècie Ligerimys ellipticus que s’anomena així per la forma dels seus queixals. Tenia una premolar i tres molars per banda força altes i més aviat quadrangulars, tot i que la darrera era més reduïda. Aquestes presenten quatre crestes paral·leles que es connectaven per parelles definint dues el·lipses. Aquestes dents indiquen que Ligerimys es deuria alimentar de vegetals força abrasius, com les herbes, encara que segurament també menjaria llavors, cereals i fruits secs. Tallava els aliments mitjançant les seves dents incisives i després els triturava amb aquests queixals. Tot el que s’ha trobat de Ligerimys són els seus queixals, que mesuren aproximadament un mil·límetre, de manera que els paleontòlegs no saben quin aspecte tenia. Altres eòmids més antics es coneixen millor i fins hi tot hi ha un exemplar amb una conservació excepcional trobat al jaciment d’Enspel, de l’Oligocè superior (fa uns 28 Ma) d’Alemanya. Aquest exemplar conserva una impressió de les parts toves que permeten observar detalls com la llarga cua coberta de pèls, i el que és més sorprenent, la presència d’un patagi. El patagi és una membrana de pell que va de les potes del davant a les del darrere i que tenen alguns animals, com és el cas dels esquirols voladors com Miopetaurista. Aquesta membrana permet planar desenes de metres des d’un arbre fins a un altre. Els eòmids són un grup molt divers, i és improbable que tots tinguessin aquestes adaptacions. Per la fauna que trobem als jaciments amb eòmids sabem que molts eren habitants de boscos espessos, mentre que d’altres, com Ligerimys preferirien els ambients de bosc més obert, on tenir un patagi els serviria de ben poca cosa. Ligerimys és molt comú a alguns jaciments catalans del Miocè inferior com Can Martí Vell (Gelida) però s’extingeix poc després, segurament perquè no pot competir amb altres rossegadors més avançats com els cricetodòntids del gènere Megacricetodon. Després de l’extinció de Ligerimys, fa uns 16 Ma, la família dels eòmids entrarà en declivi i es farà molt escassa fins a extingir-se de la Península Ibèrica fa uns 9 Ma. Al nord d’Europa aquesta família sobreviurà força temps més, fins a finals del Pliocè (fa uns 2,6 Ma), encara que sempre serà molt poc abundant.
Els eòmids són una família de rossegadors totalment extingida però que fou molt important fins al Miocè mitjà. Els primers eòmids van aparèixer a l’Eocè inferior a Amèrica del Nord, fa uns 50 milions d’anys i des d’allà passaren a Àsia i Europa. Durant la resta de l’Eocè i l’Oligocè es van diversificar en nombroses espècies i continuaren essent importants fins a principis del Miocè, fa uns 23 milions d’anys. Avui en dia els parents més propers dels eòmids són dues famílies de rossegadors exclusives d’Amèrica, els geòmids (talpons amb bosses) i els heteròmids (rates cangur i similars). Aquests rossegadors són molt peculiars perquè tenen unes bosses a les galtes que els serveixen per transportar aliments. Altres rossegadors, com els hàmsters, tenen aquesta mena de bosses, però s’obren dins de la boca, mentre que les dels geòmids i heteròmids s’obren per fora donant-los un aspecte força estrany. Com que les parts toves per norma general no es conserven i els músculs d’aquestes bosses no s’insereixen a cap os del crani no es sap si els eòmids també les tenien.
Informació addicional
- Nom comú: Eòmid
- Classe: Mamífers
- Ordre: Rossegadors
- Família: Eòmids
- Mides: Poc més d’uns 10 cm de llargada
- Edat: Miocè inferior (entre fa aproximadament 22 i 16 Ma)
- Distribució: Europa
- Fòssils a la col·lecció ICP: A les col·leccions de l’ICP hi ha nombroses dents aïllades que pertanyen a l’espècie Ligerimys ellipticus, que és molt abundant en alguns jaciments del Miocè inferior del Vallès-Penedès, com els Casots (Subirats).
- Jaciments catalans on s’ha trobat: Can Martí Vell (Gelida), els Casots (Subirats).
-
Per saber-ne més:
Agustí, J. 1983. Roedores (Mammalia) del Mioceno Inferior de Can Martí Vell (Vallès-Penedès, Cataluña, España). Estudios Geológicos, 39, 417-430.
Álvarez Sierra, M.A. 1987. Estudio sistemático y bioestratigráfico de los Eomyidae (Rodentia) del Oligoceno superior y Mioceno inferior español. Scripta Geologica, 86: 1-207.
Engesser, B. 1999. Family Eomyidae. A: Rössner, G.E. i Heissig (editors), The Miocene Land Mammals of Europe, pàgines 319-335. Verlag Dr. Friedrich Pfeil, Munic.
Storch, G., Engesser, B. i Wuttke, M. 1996. Oldest fossil record of gliding in rodents. Nature, 379: 439-441.