Els rèptils actuals es divideixen en anàpsids, lepidosaures i arcosaures. Els primers corresponen al grup de les tortugues, mentre que els lepidosaures inclouen els grups de les sargantanes, serps i tuatares. El darrer grup, els arcosaures, inclouen els representants actuals dels cocodrils i les aus. Els arcosaures varen aparèixer cap a finals del Permià però va ser desprès de l’extinció en massa del Permià que aquest grup es va estendre i va aprofitar els nínxols deixats per la desaparició d’una gran quantitat de grups d’animals. Durant el Triàsic inferior i mitjà varen començar a diversificar-se i va ser a finals del Triàsic quan un grup d’arcosaures, els dinosaures, van començar el seu domini en els ambients continentals. A Catalunya, la presència d’arcosaures durant el Triàsic és coneguda a diverses localitats de la Conca Catalana i els Pirineus especialment per la presència de petjades, però també per unes escasses, però importants restes òssies que encara es troben en estudi.

Els capitosaures foren un grup molt divers durant tot el Triàsic (250 – 200 Ma.) i son coneguts de tots els continents, inclosa l’Antàrtida. Els capitosaures s’inclouen al grup dels amfibis. Els amfibis avui dia es troben representats pels anurs ( granotes i gripaus), els urodels (salamandres i tritons) i les cecílies. Els amfibis es caracteritzen per ser tetràpodes i reproduir-se a traves d’ous anamniòtics. Ens referim a tetràpode per parlar d’animals amb quatre extremitats (enlloc dels peixos que presenten aletes) mentre que anamniotes fa referència a ous sense closca (ous de tipus membranós i usualment gelatinosos) a diferencia dels ous de rèptil que presenten ous amb closca (formada per carbonat càlcic).

Els amfibis actuals probablement procedeixen dels temnospòndils, un gran grup d’amfibis primitius. Els primers representants del grup dels temnospòndils varen aparèixer a principis del Carbonífer (fa uns 340 Ma.) i varen diversificar-se enormement ocupant la majoria dels nínxols ecològics: alguns dels seus representants eren completament terrestres, mentre que d’altres eren completament aquàtics , i d’altres vivien (i s’alimentaven) entre el medi terrestre i l’aquàtic.

Els capitosaures (tal com el Calmasuchus) foren animals que vivien i s’alimentaven entre el medi terrestre i aquàtic, sent els principals depredadors dels ecosistemes fluvials on vivien. Cal remarcar que no fou fins a finals del Triàsic que els dinosaures aparegueren a la Terra i començaren a ser el grup dominant a partir del Juràssic. És en aquests ambients pre-dinosaurians on amfibis de gran mida (com els capitosaures) eren actius caçadors amb un mode de vida similar al dels actuals cocodrils. Es tractava doncs, d’animals amb l’aparença d’una salamandra gegantina (amb mides que podien arribar als 6 metres en algunes especies de capitosaure), però que realitzaven una mossegada directa sobre les preses tal com fan avui dia els cocodrils.

Pel que respecte Calmasuchus, aquest gènere de capitosaure ha estat recentment descrit per les restes trobades al jaciment del Pla de la Calma (Montseny, Tagamanent, Vallès Oriental). El jaciment fou descobert l’any 1989 per dos excursionistes, Emili Ramon i Pere Font, els quals varen localitzar una llosa a la zona del Pla de la Calma i ells mateixos posteriorment varen localitzar un nivell fossilífer amb l’ajuda del conservador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Antoni Arrizabalaga. Posteriorment, aquestes troballes varen ser notificades a  l'Institut de Paleontologia de Sabadell “Miquel Crusafont” i l’any 1990 es va realitzar la primera excavació paleontològica al nivell fossilífer. A aquesta primera intervenció es varen recuperar centenars de restes òssies assignades majoritàriament a un amfibi de tipus capitosàurid. A partir d’aquí es varen iniciar les tasques de restauració i estudi i el jaciment no es va tornar a excavar fins l’any 2008 i posteriorment l’any 2010 per part de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i on es varen recuperar moltes més restes òssies del capitosaure.

Els estudis realitzats mostren que el jaciment de la Mora contenia diversos exemplars de Calmasuchus i que els individus adults devien tenir una mida aproximada d’un metre i mig de llargada. Durant el Triàsic, la muntanya del Montseny no existia encara i al Pla de la Calma hi passava un riu (similar a l'Ebre) on vivia Calmasuchus. Justament, les restes recuperades corresponen a una zona de meandre on els animals morts varen quedar fossilitzats. A més, restes d’un altre capitosaure, probablement un Calmasuchus varen ser descobertes també a la riera de Sant Jaume (pròxima a Viladecavalls, Vallès Occidental). Avui sabem que Calmasuchus estava probablement emparentat amb Parotosuchus, un gènere conegut de diversos punts del món, i especialment de Rússia.

Durant el Permià i el Triàsic, els rèptils presentaven una major diversitat i un important grup, els pararèptils, eren presents als ecosistemes. Els pararèptils no han perdurat fins els nostres dies, però incloïen formes de grans dimensions (de més de 3 metres de longitud), i sovint acuirassats com els paraiesàurids, mentre que d’altres eren de petita mida (entre un i dos pams de longitud). Aquests darrers animals varen ser especialment abundants durant el Triàsic i són coneguts com a procolofònids. Es tractava d’animals amb l’aparença d’una sargantana de potes i dits llargs, però sense estar emparentades amb elles. Algunes espècies presentaven punxes i banyes al seu crani i tenien hàbits alimentaris omnívor. Solien viure en ambients fluvials, on dominaven els temnospòndils dintre l’aigua i els arcosaures fora de l’aigua. En aquests ambients trobaven els seus aliments amb un mode de locomoció rapida.

Els temnospòndils son els antecessors dels actuals amfibis (granotes, salamandres i cecílies). Es coneixen més de 170 gèneres de temnospòndils. Es tractava d’amfibis i van fer la seva aparició durant el Carbonífer (fa uns 350 milions d’anys). Durant el Permià es van diversificar enormement, sent un dels grups més abundants dels ecosistemes, ocupant una important diversitat d’ambients: aquàtics, semi-aquàtics i terrestres. Algunes espècies eren molt petites, de pocs centímetres, però alguns grups de temnospòndils varen adquirir mides gegantines de fins a més de 6 metres de longitud. La forma de vida d’algunes espècies s’assimila a la de les actuals salamandres, succionant el menjar, mentre que d’altres espècies capturaven el menjar caçant-lo d’una forma activa en una forma similar com fan avui dia els cocodrils. Alguns grups de temnospòndils varen superar la crisi de finals del Permià, i varen viure durant el Triàsic.