Els capitosaures foren un grup molt divers durant tot el Triàsic (250 – 200 Ma.) i son coneguts de tots els continents, inclosa l’Antàrtida. Els capitosaures s’inclouen al grup dels amfibis. Els amfibis avui dia es troben representats pels anurs ( granotes i gripaus), els urodels (salamandres i tritons) i les cecílies. Els amfibis es caracteritzen per ser tetràpodes i reproduir-se a traves d’ous anamniòtics. Ens referim a tetràpode per parlar d’animals amb quatre extremitats (enlloc dels peixos que presenten aletes) mentre que anamniotes fa referència a ous sense closca (ous de tipus membranós i usualment gelatinosos) a diferencia dels ous de rèptil que presenten ous amb closca (formada per carbonat càlcic).
Els amfibis actuals probablement procedeixen dels temnospòndils, un gran grup d’amfibis primitius. Els primers representants del grup dels temnospòndils varen aparèixer a principis del Carbonífer (fa uns 340 Ma.) i varen diversificar-se enormement ocupant la majoria dels nínxols ecològics: alguns dels seus representants eren completament terrestres, mentre que d’altres eren completament aquàtics , i d’altres vivien (i s’alimentaven) entre el medi terrestre i l’aquàtic.
Els capitosaures (tal com el Calmasuchus) foren animals que vivien i s’alimentaven entre el medi terrestre i aquàtic, sent els principals depredadors dels ecosistemes fluvials on vivien. Cal remarcar que no fou fins a finals del Triàsic que els dinosaures aparegueren a la Terra i començaren a ser el grup dominant a partir del Juràssic. És en aquests ambients pre-dinosaurians on amfibis de gran mida (com els capitosaures) eren actius caçadors amb un mode de vida similar al dels actuals cocodrils. Es tractava doncs, d’animals amb l’aparença d’una salamandra gegantina (amb mides que podien arribar als 6 metres en algunes especies de capitosaure), però que realitzaven una mossegada directa sobre les preses tal com fan avui dia els cocodrils.
Pel que respecte Calmasuchus, aquest gènere de capitosaure ha estat recentment descrit per les restes trobades al jaciment del Pla de la Calma (Montseny, Tagamanent, Vallès Oriental). El jaciment fou descobert l’any 1989 per dos excursionistes, Emili Ramon i Pere Font, els quals varen localitzar una llosa a la zona del Pla de la Calma i ells mateixos posteriorment varen localitzar un nivell fossilífer amb l’ajuda del conservador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Antoni Arrizabalaga. Posteriorment, aquestes troballes varen ser notificades a l'Institut de Paleontologia de Sabadell “Miquel Crusafont” i l’any 1990 es va realitzar la primera excavació paleontològica al nivell fossilífer. A aquesta primera intervenció es varen recuperar centenars de restes òssies assignades majoritàriament a un amfibi de tipus capitosàurid. A partir d’aquí es varen iniciar les tasques de restauració i estudi i el jaciment no es va tornar a excavar fins l’any 2008 i posteriorment l’any 2010 per part de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i on es varen recuperar moltes més restes òssies del capitosaure.
Els estudis realitzats mostren que el jaciment de la Mora contenia diversos exemplars de Calmasuchus i que els individus adults devien tenir una mida aproximada d’un metre i mig de llargada. Durant el Triàsic, la muntanya del Montseny no existia encara i al Pla de la Calma hi passava un riu (similar a l'Ebre) on vivia Calmasuchus. Justament, les restes recuperades corresponen a una zona de meandre on els animals morts varen quedar fossilitzats. A més, restes d’un altre capitosaure, probablement un Calmasuchus varen ser descobertes també a la riera de Sant Jaume (pròxima a Viladecavalls, Vallès Occidental). Avui sabem que Calmasuchus estava probablement emparentat amb Parotosuchus, un gènere conegut de diversos punts del món, i especialment de Rússia.