Es troba a prop de la carretera BP-2427 en direcció al Castell de Subirats i de la Masia de Cal Sutxet, dins de la zona de la Serra d'Ordal. El jaciment dels Casots té el seu origen en un petit llac o dolina reblert de dipòsits sedimentaris d'ambients lacustres i palustres que han facilitat la conservació de les restes fòssils. La seva edat es trobaria entorn dels 16 M. d'anys (Miocè inferior).Fou descobert l'any 1989 i aquell mateix any, ja s'hi va iniciar una excavació paleontològic. És el jaciment paleontològic de vertebrats més important de Catalunya i un dels més importants d'Europa. S'han recuperat restes òssies que pertanyen a més de 35 espècies de peixos, amfibis, rèptils, ocells i, sobre tot, mamífers. Una de les espècies de suid, s'ha descrit per primera vegada

 Aquest jaciment, situat al Pla de la Calma (Tagamanent), ha lliurat centenars de restes òssies d’un grup d’amfibis conegut com temnospòndils i també de petits rèptils. Els amfibis han estat descrits per investigadors de l’ICP amb el nom de Calmasuchus acri. És el jaciment amb més estes òssies del Triàsic la Península Ibèrica i data de fa uns 242 Ma. L’escassetat de fòssils de vertebrats a la Península Ibèrica i al sud d’Europa en aquest període geològic, fa de La Móra un jaciment clau per estudiar l’evolució dels vertebrats durant el Mesozoic a Europa.

A la carretera que va de Tremp a Pont de Muntanyana hi ha un conjunt de 4 jaciments de vertebrats anomenats: Claret 0, Claret 4, Palau i Tendrui. Aquests jaciments es troben en el límit del Paleocè superior i l’Eocè inferior. Han lliurat espècies de mamífers corresponents a multituberculats, insectívors, condilartres i Proteutheria. A part de les restes de mamífers també s’han pogut recuperar restes de cocodrils, amfibis i nombrosos fragments de closques d’ou atribuïdes a aus gegants.

Els terrenys del Parc Natural de l’Alt Pirineu inclouen una important quantitat d’afloraments dels períodes geològics Permià i Triàsic. Es tracta d’uns períodes compresos entre els 300 i els 200 milions d’anys, en els quals la fauna de vertebrats del planeta consistia en una important diversitat d’amfibis i rèptils d’ambients continentals, mentre que al medi marí habitava una gran diversitat de peixos (actinopterigis i sarcopterigis) i de taurons (selacis), així com també rèptils marins (els mesosaures durant el Permià i els sauropterigis durant el Triàsic). Els precursors dels mamífers i els dinosaures varen ser presents durant aquests períodes i fou a finals del Triàsic quan apareixen les primeres formes de dinosaures.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu presenta diversos tipus de roques (litologies). Una part molt important del Parc Natural de l’Alt Pirineu es troba en roques d’edats del Cambro-Ordovicià (entre 450 i 550 milions d’anys). D’altres roques força abundants pertanyen als períodes geològics Permià i Triàsic. En aquestes roques del Parc, el registra fòssil està aportant noves dades sobre els ecosistemes i la seva biodiversitat. El Permià es va iniciar fa uns 300 milions d’anys (Ma) i va finalitzar fa uns 250 Ma, donant pas al Triàsic, que va perdurar fins fa uns 200 Ma, en el qual van aparèixer els dinosaures. Aquests dos períodes van ser de crucial importància per la història de la vida, ja que el seu límit està marcat per l’extinció més gran que ha sofert mai la Terra, en la qual van desaparèixer més del 90% de les espècies, essent molt superior a l’extinció de finals del Cretaci que va acabar amb el domini de les faunes de dinosaures. L’estudi dels ecosistemes durant el Permià i el Triàsic permet entendre els canvis que hi va haver a causa de la gran extinció en massa i, per tant, veure l’evolució de la vida i quin era l’ambient en una època de grans convulsions a nivell global.

Amb el suport de:

Els capitosaures foren un grup molt divers durant tot el Triàsic (250 – 200 Ma.) i son coneguts de tots els continents, inclosa l’Antàrtida. Els capitosaures s’inclouen al grup dels amfibis. Els amfibis avui dia es troben representats pels anurs ( granotes i gripaus), els urodels (salamandres i tritons) i les cecílies. Els amfibis es caracteritzen per ser tetràpodes i reproduir-se a traves d’ous anamniòtics. Ens referim a tetràpode per parlar d’animals amb quatre extremitats (enlloc dels peixos que presenten aletes) mentre que anamniotes fa referència a ous sense closca (ous de tipus membranós i usualment gelatinosos) a diferencia dels ous de rèptil que presenten ous amb closca (formada per carbonat càlcic).

Els amfibis actuals probablement procedeixen dels temnospòndils, un gran grup d’amfibis primitius. Els primers representants del grup dels temnospòndils varen aparèixer a principis del Carbonífer (fa uns 340 Ma.) i varen diversificar-se enormement ocupant la majoria dels nínxols ecològics: alguns dels seus representants eren completament terrestres, mentre que d’altres eren completament aquàtics , i d’altres vivien (i s’alimentaven) entre el medi terrestre i l’aquàtic.

Els capitosaures (tal com el Calmasuchus) foren animals que vivien i s’alimentaven entre el medi terrestre i aquàtic, sent els principals depredadors dels ecosistemes fluvials on vivien. Cal remarcar que no fou fins a finals del Triàsic que els dinosaures aparegueren a la Terra i començaren a ser el grup dominant a partir del Juràssic. És en aquests ambients pre-dinosaurians on amfibis de gran mida (com els capitosaures) eren actius caçadors amb un mode de vida similar al dels actuals cocodrils. Es tractava doncs, d’animals amb l’aparença d’una salamandra gegantina (amb mides que podien arribar als 6 metres en algunes especies de capitosaure), però que realitzaven una mossegada directa sobre les preses tal com fan avui dia els cocodrils.

Pel que respecte Calmasuchus, aquest gènere de capitosaure ha estat recentment descrit per les restes trobades al jaciment del Pla de la Calma (Montseny, Tagamanent, Vallès Oriental). El jaciment fou descobert l’any 1989 per dos excursionistes, Emili Ramon i Pere Font, els quals varen localitzar una llosa a la zona del Pla de la Calma i ells mateixos posteriorment varen localitzar un nivell fossilífer amb l’ajuda del conservador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Antoni Arrizabalaga. Posteriorment, aquestes troballes varen ser notificades a  l'Institut de Paleontologia de Sabadell “Miquel Crusafont” i l’any 1990 es va realitzar la primera excavació paleontològica al nivell fossilífer. A aquesta primera intervenció es varen recuperar centenars de restes òssies assignades majoritàriament a un amfibi de tipus capitosàurid. A partir d’aquí es varen iniciar les tasques de restauració i estudi i el jaciment no es va tornar a excavar fins l’any 2008 i posteriorment l’any 2010 per part de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i on es varen recuperar moltes més restes òssies del capitosaure.

Els estudis realitzats mostren que el jaciment de la Mora contenia diversos exemplars de Calmasuchus i que els individus adults devien tenir una mida aproximada d’un metre i mig de llargada. Durant el Triàsic, la muntanya del Montseny no existia encara i al Pla de la Calma hi passava un riu (similar a l'Ebre) on vivia Calmasuchus. Justament, les restes recuperades corresponen a una zona de meandre on els animals morts varen quedar fossilitzats. A més, restes d’un altre capitosaure, probablement un Calmasuchus varen ser descobertes també a la riera de Sant Jaume (pròxima a Viladecavalls, Vallès Occidental). Avui sabem que Calmasuchus estava probablement emparentat amb Parotosuchus, un gènere conegut de diversos punts del món, i especialment de Rússia.

Els temnospòndils son els antecessors dels actuals amfibis (granotes, salamandres i cecílies). Es coneixen més de 170 gèneres de temnospòndils. Es tractava d’amfibis i van fer la seva aparició durant el Carbonífer (fa uns 350 milions d’anys). Durant el Permià es van diversificar enormement, sent un dels grups més abundants dels ecosistemes, ocupant una important diversitat d’ambients: aquàtics, semi-aquàtics i terrestres. Algunes espècies eren molt petites, de pocs centímetres, però alguns grups de temnospòndils varen adquirir mides gegantines de fins a més de 6 metres de longitud. La forma de vida d’algunes espècies s’assimila a la de les actuals salamandres, succionant el menjar, mentre que d’altres espècies capturaven el menjar caçant-lo d’una forma activa en una forma similar com fan avui dia els cocodrils. Alguns grups de temnospòndils varen superar la crisi de finals del Permià, i varen viure durant el Triàsic.