Informació addicional

• Nom del jaciment: Claret
• Municipi: Tremp
• Comarca: Pallars Jussà
• Edat: En el límit entre Paleocè superior i l’Eocè inferior, fa uns 56 milions d'anys
• Història del jaciment:

  En el sector de la Carretera que va des de Tremp a Pont de Montanyana es s’observen nombrosos canvis laterals (transicions) de medis sedimentaris continentals a marins. Aquestes transicions permeten saber l’edat relativa dels dipòsits de medis continentals situats entre els dipòsits marins, gràcies a les datacions efectuades amb fòssils marins. Aquesta circumstància va empènyer els paleontòlegs alemanys Hottinger i Schaub a estudiar, a finals dels anys 50 del segle passat, la Conca de Tremp on van descobrir els 4 jaciments a Claret.

  Durant els anys 90 es realitzen nous treballs a la zona promoguts per la Universidad Complutense de Madrid, amb campanyes de rentat intensiu de 21 tones de sediments rics amb microvertebrats. S’hi recuperen més de 250 dents de multituberculats, insectívors, condilartres i Proteutheria així com restes de cocodrils, amfibis i nombrosos fragments de closques d’ou d’aus gegants i sense ales funcionals que es podrien atribuir als gèneres Gastornis, Remyornis o bé Gargantuavis.

• Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

  Els jaciments dels mamífers del Paleocè a Europa són rars i representen, per tant, una font d’informació molt important. La gran majoria del jaciments d’aquest període es concentren a Europa a les conques sedimentàries de París i Bèlgica. Aquests jaciments del Pirineu català complementen les zones millor estudiades i documentades fins ara. Els estudis realitzats per Nieves López (que fou membre del comitè científic assessor de l’ICP) de la Universidad Complutense de Madrid i des del Museo nacional de Ciencias Naturales durant els anys 90 del segle passat van permetre la descripció d’una nova espècie d’insectívor Afrodon ivani i un nou gènere i espècie d’un prototeri Nosella europaea .

  A la carretera que va de Tremp a Pont de Muntanyana s’ha descrit l’estratotip de l’Ilerdià, l’estatge marí, que es troba entre el Paleocè superior i l’Eocè inferior, i que hores d’ara no és reconegut formalment per la comunitat internacional.

  Els micromamífers més abundants són els condilartres, en menor proporció trobem els insectívors, seguits dels proteuteris i, finalment, el grup menys representat és el dels multituberculats.

• Formació i Paleoambient: Els quatre jaciments es troben situats per sota dels nivells inferior de la transgressió marina de l’Ilerdià. Els jaciments s’han trobat dins de llantions de margues grises intercalades entre argiles vermelles. Així doncs, els llocs a on es varen formar aquests jaciments constituirien els ambients més distals de ventalls al·luvials o de plana fluvials amb zones entollades.
• Altres jaciments similars a aquest a Catalunya: Fonllonga 3 (Camarasa, la Noguera)
  
• Bestiari:

  Ornitholithus, Paschatherium, Hainina, multituberculats, Afrodon