Bestiari fòssil

Hainina

Hainina era un petit animaló d’aspecte similar a un rossegador però que pertanyia a un ordre completament diferent, els multituberculats. Els multituberculats són l’ordre de mamífers més longeu que es coneix. Van aparèixer en temps dels dinosaures, al Juràssic inferior, fa uns 200 Ma, i els darrers van desaparèixer a l’Oligocè, fa uns 35 Ma. Els multituberculats van sobreviure sense problemes a l’extinció massiva que va afectar als dinosaures fa 65 Ma, i foren un dels grups de petits mamífers més abundants fins a l’aparició dels rossegadors, que acabaren per reemplaçar-los. Van viure a tot l’hemisferi nord i se’n coneixen uns 80 gèneres diferents. Les seves relacions amb els altres mamífers són molt debatudes, però es creu que es tracta d’un grup que va evolucionar de manera independent a la de tots els mamífers moderns (monotremes, marsupials i placentaris). La pelvis dels multituberculats era molt estreta com la dels actuals marsupials, el grup que inclou els cangurs i altres mamífers amb bossa. Així doncs, les cries de multituberculats, com les de tots els marsupials, naixerien poc desenvolupades i indefenses. Malauradament, no sabem si els multituberculats tenien una bossa on podien protegir les seves cries fins que havien crescut prou.

Com hem dit, el seu aspecte recordava al dels rossegadors, i com aquests hi havia espècies terrestres, excavadores i arborícoles. Es coneix un esquelet molt complert de Ptilodus, un multituberculat arborícola que va viure fa 60 Ma a Amèrica del Nord. Aquest tenia una cua prènsil que feia servir per agafar-se a les branques i podia girar els peus com ho fan els esquirols per baixar pels arbres de cap per avall. Així doncs, podem concloure que els multituberculats estaven tan ben adaptats al seu medi com els rossegadors, però les semblances amb aquest grup no s’acabaven a l’esquelet. El crani també era similar, baix i llarg i tenia unes dents incisives dirigides cap endavant i separades dels queixals per un espai força ample. Els queixals dels multituberculats sí que són clarament diferents i molt característics. Consten de diverses fileres paral·leles de tubercles baixos i arrodonits, d’aquí ve el nom del grup que significa “molts tubercles”. A més, alguns multituberculats com Hainina tenien una premolar inferior molt gran i en forma de fulla serrada a la mandíbula. Tot aquest arsenal de dents servia a Hainina per processar el seu aliment, que inclouria tant vegetals com invertebrats. Amb les incisives tallava o estirava el menjar, que després era tallat a bocins encara més menuts amb la seva premolar desproporcionadament gran. Finalment els queixals "multituberculats" acabaven de moldre el menjar. Hainina s’ha trobat a diversos jaciments a l’entorn de Tremp just per sobre de les darreres capes amb dinosaures. Com que tan sols se n’han trobat els queixals no sabem del cert quin aspecte deuria tenir, encara que és probable que, com Ptilodus, recordés a un petit esquirol. A Catalunya apareix per darrer cop al jaciment de Claret, de finals del Paleocè.

Informació addicional

  • Nom comú: Multituberculat
  • Classe: Mamífers
  • Significat del nom: De Hainin (Hainin és un poble de Bèlgica on es descobriren els primers exemplars)
  • Ordre: Multituberculats
  • Família: Kogaiònids
  • Mides: Uns 20-30 cm de llarg
  • Edat: Paleocè inferior a Paleocè superior (entre fa aproximadament 65-55 Ma)
  • Distribució: Bèlgica, França i Catalunya
  • Fòssils a la col·lecció ICP:

    El material de Hainina està dipositat al Departament de Paleontologia de la Universitat Complutense de Madrid.
  • Jaciments catalans on s’ha trobat: Claret i Fontllonga (Tremp)
  • Per saber-ne més:

    Krause, D.W. 1982. Jaw movement, dental function, and diet in the Paleocene multituberculate Ptilodus. Paleobiology, 8: 265-281.

    Krause, D.W. i Jenkins, F.A. Jr. 1983. The postcranial skeleton of North American multituberculates. Bulletin of the Museum of Comparative Zoology, 150: 199-246.

    López-Martínez, N. i Peláez-Campomanes, P. 1999. New mammals from south-central Pyrenees (Tremp Formation, Spain) and their bearing on late Paleocene marine-continental correlations. Bulletin de la Société Géologique de France, 170 (5): 681-696.

    Peláez-Campomanes, P., López-Martínez, N., Álvarez-Sierra, M.A. i Daams, R. 2000. The earliest mammal from the European Paleocene: the multituberculate Hainina. Journal of Paleontology, 74: 701-711.

    Rose, K.D. 2006. The Beginning of the Age of Mammals. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.
Etiquetat com
Tornar al principi
© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont