Bestiari fòssil

Port del Cantó i Vall de Siarb

Els terrenys del Parc Natural de l’Alt Pirineu inclouen una important quantitat d’afloraments dels períodes geològics Permià i Triàsic. Es tracta d’uns períodes compresos entre els 300 i els 200 milions d’anys, en els quals la fauna de vertebrats del planeta consistia en una important diversitat d’amfibis i rèptils d’ambients continentals, mentre que al medi marí habitava una gran diversitat de peixos (actinopterigis i sarcopterigis) i de taurons (selacis), així com també rèptils marins (els mesosaures durant el Permià i els sauropterigis durant el Triàsic). Els precursors dels mamífers i els dinosaures varen ser presents durant aquests períodes i fou a finals del Triàsic quan apareixen les primeres formes de dinosaures.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu presenta diversos tipus de roques (litologies). Una part molt important del Parc Natural de l’Alt Pirineu es troba en roques d’edats del Cambro-Ordovicià (entre 450 i 550 milions d’anys). D’altres roques força abundants pertanyen als períodes geològics Permià i Triàsic. En aquestes roques del Parc, el registra fòssil està aportant noves dades sobre els ecosistemes i la seva biodiversitat. El Permià es va iniciar fa uns 300 milions d’anys (Ma) i va finalitzar fa uns 250 Ma, donant pas al Triàsic, que va perdurar fins fa uns 200 Ma, en el qual van aparèixer els dinosaures. Aquests dos períodes van ser de crucial importància per la història de la vida, ja que el seu límit està marcat per l’extinció més gran que ha sofert mai la Terra, en la qual van desaparèixer més del 90% de les espècies, essent molt superior a l’extinció de finals del Cretaci que va acabar amb el domini de les faunes de dinosaures. L’estudi dels ecosistemes durant el Permià i el Triàsic permet entendre els canvis que hi va haver a causa de la gran extinció en massa i, per tant, veure l’evolució de la vida i quin era l’ambient en una època de grans convulsions a nivell global.

Amb el suport de:

Informació addicional

  • Nom del jaciment: Port del Cantó i Vall de Siarb
  • Municipi: Soriguera (Llagunes, Rubió) Montferrer i Castellbó (El Cantó, Guils del Cantó)
  • Comarca: Pallars Sobirà - Alt Urgell
  • Edat: Triàssic
  • Història del jaciment: L’estiu de 2012, un equip de paleontòlegs i geòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de la Universitat Autònoma de Barcelona varen iniciar prospeccions al sector del Parc Natural de l’Alt Pirineu i les seves àrees d’influència. El projecte s’emmarca dins del projecte de recerca “Vertebrats del Permià i Triàsic de Catalunya i el seu context geològic (2012-2016)” que pretén, entre d’altres, caracteritzar les faunes i ecosistemes del Permià i el Triàsic de Catalunya (Conca Catalana i Pirinenca).
  • Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

    Durant les tasques de camp realitzades els anys 2012 i 2013, es van descobrir noves localitats amb petjades fòssils del Permià i el Triàsic, com també algunes restes òssies. Es tracta del primer registre directe d’aquestes faunes; a més a més, associades a les restes, sovint es troben traces d’organismes invertebrats i restes vegetals fòssils. Els resultats preliminars indiquen una gran abundància i diversitat de fauna i flora.

  • Formació i Paleoambient:

    Les roques vermelles del Parc, anomenades fàcies Buntsandstein, tenen més de 200 milions d'anys, són del període Triàsic, abans de la formació dels Pirineus Aquestes roques provenen de fangs, sorres i graves que formaven planes d'inundació, canals de rius sinuosos i dipòsits de desbordament. El relleu era molt pla, amb un paisatge obert i un ambient tranquil.

    Els fòssils són la representació i evidència de la vida de fa milions d'anys. Els diversos fòssils que es troben al Parc són: (1) petjades (icnites) d'amfibis i rèptils, (2) ossos de rèptils arcosaures, (3) traces d'artròpodes limúlids (similars a l'actual casserola de les Moluques), (4) motlles de troncs d'arbres. El període Triàsic dels Pirineus tenia un ecosistema molt divers.

    Les roques vermelles del Parc, anomenades fàcies Buntsandstein, tenen més de 200 milions d’anys, són del període Triàsic, abans de la formació dels Pirineus Aquestes roques provenen de fangs, sorres i graves que formaven planes d’inundació, canals de rius sinuosos i dipòsits de desbordament. El relleu era molt pla, amb un paisatge obert  i un ambient tranquil.

  • Els fòssils a la col·lecció de l’ICP: Restes dentals d'arcosauriformes de la zona del Port del Cantó i de la Vall de Siarb i multitud d'icnites i motlles d'icnites del Triàssic estan a la col·lecció del ICP.
  • Bestiari: Temnospòndils, Seymouriamorfs, Captorhinids, Sinapsids, Arcosaures, Procolofonids

     

  • Per saber-ne més: Fortuny, J., Bolet, A., Sellés, A.G., Cartanyà, J. & Galobart, À. (2011). New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins. Journal of Iberian Geology37(1): 65-86.

    Fortuny, J., Garcia-Sellés, A, Valdiserri, D. & Bolet, A. (2010) New Tetrapod footprints from the Permian of the Pyrinees (Catalonia, Spain): Preliminar results. Cidaris, 30: 121-124

    Robles, S. and Llompart, C. (1987): Análisis paleogeográfico y consideraciones paleoicnológicas del Pérmico Superior y del Triásico Inferior en la transversal del rio Segre (Alt Urgell, Pirineo de Lérida). Cuadernos de Geología Ibérica 11, 115-130

© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont