Després de l'extinció, aquest grup d’amfibis va ser dominant als ecosistemes fluvials, on varen ser grans depredadors de varis metres de longitud. A Catalunya són especialment ben coneguts per les restes òssies trobades a la zona del Montseny, que han donat lloc a un temnospòndil anomenat Calmasuchus acri, en honor a la zona on van ser localitzades les seves restes, el Pla de la Calma. A finals del Triàsic, la seva dominància va desaparèixer amb l’aparició del grup dels dinosaures i varen passar a ser relictuals, però no varen desaparèixer del tot fins a principis del Cretaci.
Amb el suport de:
Esquelet articulat de Sclerocephalus, un temnospòndil del Permia inferior
Dr. Günter Beckly
Els temnospòndils son els antecessors dels actuals amfibis (granotes, salamandres i cecílies). Es coneixen més de 170 gèneres de temnospòndils. Es tractava d’amfibis i van fer la seva aparició durant el Carbonífer (fa uns 350 milions d’anys). Durant el Permià es van diversificar enormement, sent un dels grups més abundants dels ecosistemes, ocupant una important diversitat d’ambients: aquàtics, semi-aquàtics i terrestres. Algunes espècies eren molt petites, de pocs centímetres, però alguns grups de temnospòndils varen adquirir mides gegantines de fins a més de 6 metres de longitud. La forma de vida d’algunes espècies s’assimila a la de les actuals salamandres, succionant el menjar, mentre que d’altres espècies capturaven el menjar caçant-lo d’una forma activa en una forma similar com fan avui dia els cocodrils. Alguns grups de temnospòndils varen superar la crisi de finals del Permià, i varen viure durant el Triàsic.
Galeria d'imatges
View the embedded image gallery online at:
https://bestiarifossil.icp.cat/index.php/bestiari/item/135-temnospondils#sigProGalleria2030368402
https://bestiarifossil.icp.cat/index.php/bestiari/item/135-temnospondils#sigProGalleria2030368402
Informació addicional
- Classe: Amfibis
- Ordre: Temnospòndils
- Mides: De pocs centimetres fins a més de 6 metres segons el taxó
- Edat: Apareixen a principis del Carbonifer i perduren fins a principis del Cretaci
- Distribució: Mundial, coneguts de tots els continents incloent l’Antàrtida
-
Fòssils a la col·lecció ICP:
Els fòssils corresponents al Permià són diverses lloses amb icnites (petjades) corresponents al Permià inicial i final. Els temnospòndils corresponents al Triàsic corresponen a multitud de restes òssies cranials i postcranials corresponents al taxó Calmasuchus acri.
- Jaciments catalans on s’ha trobat: Vall Fosca, Benés, Avellanos, Palanca de Noves, La Móra
-
Per saber-ne més:
Fortuny J, Galobart A , De Santisteban C. 2011a. A new capitosaur from the Middle Triassic of Spain and the relationships within the Capitosauria. Acta Palaeontol Pol56:553–566.
Fortuny J, Marce-Nogue J, De Esteban-Trivigno S, Gil L, Galobart A . 2011b. Temnospondyli bite club: Ecomorphological patterns of the most diverse group of early tetrapods. J Evol Biol 24: 2040–2054.
Howie AA. 1970. A new capitosaurid labyrinthodont from East Africa. Palaeontology 13:210–253.
Fortuny J., Marcé-Nogué, J., Gil, Ll. & Galobart, À. (2012). Skull Mechanics and the Evolutionary Patterns of the Otic Notch Closure in Capitosaurs (Amphibia: Temnospondyli). The Anatomical Record 295: 1134-1146.
Robles, S. and Llompart, C. (1987): Análisis paleogeográfico y consideraciones paleoicnológicas del Pérmico Superior y del Triásico Inferior en la transversal del rio Segre (Alt Urgell, Pirineo de Lérida). Cuadernos de Geología Ibérica 11, 115-130
Ruta M, Pisani D, Llyod GT, Benton MJ. 2007. A supertree of Temnospondyli: Cladogenetic patterns in the most species-rich group of early tetrapods. Proc Roy Soc Lond B Biol Sci 274:3087–3095.
Schoch, R.R. 2013. The evolution of major temnospondyl clades: an inclusive phylogenetic analysis. Journal of Systematic Palaeontology 11, 673-705.