El gènere Megacricetodon potser n’és el millor exemple. La majoria d’espècies són pròpies d’una regió concreta. Megacricetodon ibericus, per exemple, s’ha trobat en jaciments espanyols mentre que Megacricetodon bavaricus s’ha trobat en jaciments de Bavària a Alemanya. A la Península Ibèrica, on són molt comuns, se’n coneixen més d’una vintena d’espècies , entre les quals cinc es troben en jaciments catalans.
Malgrat el seu nom (“gran dent de hàmster”), els Megacricetodon eren rosegadors petits, la majoria tenien la mida d’un hàmster nan i algunes espècies encara eren més petites. Llavors, d’on ha sortit aquest nom científic? A la dècada de 1960 el paleontòleg alemany Volker Fahlbusch va descriure una sèrie de cricetodòntids fòssils de jaciments alemanys, i entre els exemplars estudiats Megacricetodon era el més gran. Poc després, amb la descoberta de noves espècies els paleontòlegs s’adonaren que la majoria de Megacricetodon eren força petits.
De moltes d’aquestes espècies sols se’n coneixen els molars, que sovint fan poc més d’un mil·límetre de llarg. Els Megacricetodon, com tots els cricetodòntids, tenien tres molars a la mandíbula i tres més al crani. El primer molar era més llarg que la resta, mentre que el darrer era molt menut. Aquestes dents quedaven força separades de les dues incisives, que en els rosegadors són llargues i molt característiques, situades al davant de tot de la boca. Amb aquestes incisives Megacricetodon tallava l’aliment que després mastegava amb els molars. Els queixals constaven d’una sèrie de tubercles alterns, que ens indiquen que s’alimentava principalment de llavors i fruits, encara que també podria incloure brots i insectes a la seva dieta.
Sabem poc sobre la resta de l’esquelet de Megacricetodon, però existeixen alguns cranis força complerts, un d’ells de M. Ibericus trobat als Hostalets de Pierola. Aquest crani mostra que el musell era força curt, més semblant al dels talpons i els hàmsters que no pas al de les rates i ratolins, que el tenen més llarg.
A més, un esquelet força ben conservat recuperat recentment a Xina ens ha permès fer-nos una idea més precisa del seu mode de vida. Megacricetodon vivia de manera similar als ratolins, que són ràpids i nerviosos quadrúpedes terrestres, capaços de grimpar als arbres i arbustos. Les seves potes del davant indiquen que podria haver excavat petits caus a terra, encara que de ben segur no era tan bon excavador com els actuals talpons i hàmsters.
