Bestiari fòssil

Progonomys

Ratolí actual Ratolí actual Graeme Lawton (http://www.flickr.com/photos/graemelawton/2588502354/)

Progonomys és un dels primers gèneres de la família dels múrids que inclou les actuals rates i ratolins. Es tracta dels mamífers més àmpliament distribuïts i més diversos, ja que comprèn més de 500 espècies diferents. Els trobem a tot el món excepte a Amèrica, a Madagascar, en algunes illes remotes i a les regions polars. No obstant, l’ésser humà ha introduït de manera inintencionada rates i ratolins en aquests indrets ja que aquest animals s’han embarcat com a polissons als seus vaixells.

Tot i que la majoria són petits omnívors terrestres, els múrids s’han adaptat a tot tipus d’hàbitats i modes de vida, de manera que existeixen múrids arborícoles i, fins i tot, semiaquàtics. De totes maneres gran part del seu èxit radica en la seva facilitat per reproduir-se ràpidament (encara més que la majoria de rossegadors) i adaptar-se a ambients canviants. Els múrids més antics que es coneixen provenen de dipòsits de fa uns 14 milions d'anys del Pakistan. Es creu que s’originaren d’algun tipus de cricetodòntid similar a Megacricetodon.

El gènere Progonomys apareix al Pakistan fa uns 12 milions d'anys i és el primer múrid que assoleix una distribució àmplia. Poc després del seu origen envaïren Europa i el Nord d’Àfrica. A Europa apareix per primer cop al jaciment de Can Llobateres (Sabadell) fa uns 9.6 milions d'anys. Progonomys reemplaçà als cricetodòntids i cricètids més primitius com Megacricetodon o Cricetulodon i va passar a ser un dels rossegadors més abundants. Això és especialment evident a les conques de l’interior de la península ibèrica, com la de Terol, on apareix en grans nombres als jaciments del Miocè superior.

S’han descrit diverses espècies de Progonomys a partir de dents aïllades i mandíbules. Com tots els múrids Progonomys tindria tres molars a la mandíbula i tres al maxil·lar. D’aquestes dents, la primera era clarament més llarga que les altres, com passa també en els hàmsters i en altres parents propers dels múrids. Les molars superiors constaven de tres fileres paral·leles de tubercles arrodonits de mides similars, mentre que en les inferiors una de les fileres de tubercles és més petita que la resta. Aquestes dents sembla que eren aptes per alimentar-se de tot tipus de materials, des de llavors, brots i fruits fins a insectes. Progonomys tenia la mida aproximada d’un ratolí i encara que no coneixem res sobre el seu esquelet és molt probable que tingués un aspecte similar. Progonomys s’utilitza sovint per establir l’edat dels jaciments. Les espècies d’aquest gènere tenen una durada molt curta, a l’escala de milions d’anys és clar, de manera que la presència d’una determinada espècie de Progonomys és característica d’una edat concreta.

Informació addicional

  • Nom comú: Ratolí
  • Classe: Mammalia (mamífers)
  • Subclasse: Theria (teris)
  • Infraclasse: Eutheria (euteris)
  • Superordre: Euarchontoglires (euarcontoglirs)
  • Ordre: Rodentia (rosegadors)
  • Família: Muridae (múrids)
  • Mides: 15-20 cm de llargada
  • Edat: Finals del Miocè mitjà a Miocè superior (entre fa aproximadament 12 i 7 Ma)
  • Distribució: Europa, Àsia (Turquia, Pakistà, Xina), nord d’Àfrica (Marroc, Líbia, Algèria)
  • Fòssils a la col·lecció ICP: Progonomys és un dels rosegadors més comuns als jaciments del Miocè superior de la conca del Vallès-Penedès, entre fa uns 10 i 8,5 Ma. A Catalunya visqueren dues espècies: P. hispanicus i P. cathalai. D’aquestes, la primera és la més antiga i també la més comuna i s’ha recuperat a nombrosos jaciments dels entorns de Sabadell i Terrassa. A les col·leccions de l’ICP hi ha centenars de dents aïllades de P. hispanicus i unes poques desenes de dents de P. cathalai. De moment no s’han trobat ni cranis ni mandíbules d’aquestes espècies.
  • Jaciments catalans on s’ha trobat: Can Llobateres, Torrent de Febulines, Trinxera Sud Autopista i Trinxera Nord Autopista (Terrassa)
  • Per saber-ne més:

    Agustí, J. i Gibert, J. 1982. Roedores e insectívoros (Mammalia) del Mioceno superior de Can Jofresa y Can Perellada (Vallés-Penedés, Cataluña). Paleontologia i Evolució, 17: 29-41.

    Jacobs, L.L. i Downs, W.R. 1994. The evolution of murine rodents in Asia. A: Tomida, Y., Li, C.K. i Setoguchi, T. (editors), Rodent and Lagomorph Families of Asian Origins and Diversification, pàgines 149-156. National Science Museum Monographs número 8, Tokio.

    Van Dam, J.A. 1997. The small mammals from the Upper Miocene of the Teruel-Alfambra region (Spain): paleobiology and paleoclimatic reconstruction. Geologica Ultraiectina, 156: 1-204.

© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont