Tot i que la majoria són petits omnívors terrestres, els múrids s’han adaptat a tot tipus d’hàbitats i modes de vida, de manera que existeixen múrids arborícoles i, fins i tot, semiaquàtics. De totes maneres gran part del seu èxit radica en la seva facilitat per reproduir-se ràpidament (encara més que la majoria de rossegadors) i adaptar-se a ambients canviants. Els múrids més antics que es coneixen provenen de dipòsits de fa uns 14 milions d'anys del Pakistan. Es creu que s’originaren d’algun tipus de cricetodòntid similar a Megacricetodon.
El gènere Progonomys apareix al Pakistan fa uns 12 milions d'anys i és el primer múrid que assoleix una distribució àmplia. Poc després del seu origen envaïren Europa i el Nord d’Àfrica. A Europa apareix per primer cop al jaciment de Can Llobateres (Sabadell) fa uns 9.6 milions d'anys. Progonomys reemplaçà als cricetodòntids i cricètids més primitius com Megacricetodon o Cricetulodon i va passar a ser un dels rossegadors més abundants. Això és especialment evident a les conques de l’interior de la península ibèrica, com la de Terol, on apareix en grans nombres als jaciments del Miocè superior.
S’han descrit diverses espècies de Progonomys a partir de dents aïllades i mandíbules. Com tots els múrids Progonomys tindria tres molars a la mandíbula i tres al maxil·lar. D’aquestes dents, la primera era clarament més llarga que les altres, com passa també en els hàmsters i en altres parents propers dels múrids. Les molars superiors constaven de tres fileres paral·leles de tubercles arrodonits de mides similars, mentre que en les inferiors una de les fileres de tubercles és més petita que la resta. Aquestes dents sembla que eren aptes per alimentar-se de tot tipus de materials, des de llavors, brots i fruits fins a insectes. Progonomys tenia la mida aproximada d’un ratolí i encara que no coneixem res sobre el seu esquelet és molt probable que tingués un aspecte similar. Progonomys s’utilitza sovint per establir l’edat dels jaciments. Les espècies d’aquest gènere tenen una durada molt curta, a l’escala de milions d’anys és clar, de manera que la presència d’una determinada espècie de Progonomys és característica d’una edat concreta.