Els “dromeosaures” eren dinosaures típicament carnívors de mida mitjana a petita i popularment els coneixem pel seu caràcter depredador. Així ho mostren els seus trets corporals: extremitats llargues, grans òrbites, dents serrades i urpes afilades. El seu cos era esbelt i gràcil, preparat per a una locomoció ràpida, i amb un coll en forma de “S”. Les seves extremitats anteriors eren llargues, acabades amb urpes als dits. La cua dels “dromeosaures” també estava adaptada a córrer; formada per un entrellaçat de xebrons i prezigapòfisis de les vèrtebres caudals que els conferia rigidesa i els ajudava a compensar els moviment durant la cursa, com un timó.
Però per damunt de tot la seva imatge tan temible, i sovint exagerada en pel·lícules com Parc Juràssic, rau probablement en la singular urpa que presenten al segon dit del peu. Es tracta d’una urpa corbada i afilada, amb una longitud que duplica la de la resta d’ungles del peu. Per aquest motiu els “dromeosaures” la mantenien aixecada, sense tocar al terra, mentre caminaven. Les seves petjades, fins fa ben poc desconegudes, són per tant didàctiles (de només dos dits). Durant dècades els paleontòlegs han considerat que aquesta urpa servia per desventrar les preses però els nous descobriments indiquen que aquesta no seria la seva funció principal. Gràcies a la biomecànica i a la recreació de models que assimilen la forma i textura de l’urpa en qüestió, s’ha pogut demostrar que aquesta no tenia prou resistència per tallar la pell d’altres dinosaures. La seva funció, per tant, seria ben diferent: els “dromeosaures” l’usarien com a grampons, per ancorar-se i grimpar sobre les seves preses i després mossegar-les amb la boca.
La sistemàtica dels “dromeosaures” és ben coneguda; són uns dinosaures que s’engloben dins el grup dels Maniraptora, uns saurisquis tetanurs derivats que van donar lloc a les aus actuals. De fet, moltes característiques anatòmiques així ho indiquen. Per exemple, els seus ossos estan pneumatitzats, el seu cervell és gros i a la resta del cos s’hi distingeixen elements tan distintius com la fúrcula, les clavícules, uns avantbraços llargs i un pubis dirigit cap endarrera. A més, el seu cos està recobert de plomes, fet que completa de manera irrefutable la prova de què els dromaeosàurids són el grup de dinosaures no-avians més estretament emparentats amb els ocells.
De fòssils de “dromeosaures” se’n coneixen a tot el món, essent les restes nordamericanes i asiàtiques les més ben conservades i completes; a Europa, Austràlia, Antàrtida i Àfrica també se n’han descobert. A Catalunya només se’n coneixen dents aïllades que no permeten saber el gènere i l’espècie de “dromeosaure” però que ens informen que habitaven les nostres contrades. Aquestes dents són molt petites (al voltant d’un centímetre i escaig) i tenen uns petits denticles a les vores, especialment dissenyats per esquinçar la carn.