Informació addicional

• Nom del jaciment: Basturs Poble i Costa de les Solanes
• Municipi: Isona i Conca Dellà
• Comarca: Pallars Jussà
• Edat: Cretaci Superior, fa entre 70 i 65,5 milions d’anys.
• Història del jaciment:

  El jaciment de Basturs Poble va ser localitzat pel geòleg amateur Marc Boada i Ferrer l’agost de 2001 mentre realitzava una cartografia geològica de la zona. En localitzar algunes restes fòssils, en Marc es va posar en contacte amb els paleontòlegs del Museu de la Conca Dellà per ensenyar-los el jaciment. Les restes visibles en superfície eren tantes, que de seguida es va pensar que aquest seria un jaciment de gran riquesa. Pocs mesos més tard es va realitzar una intervenció paleontològica que confirmà l’excepcionalitat d’aquest jaciment, que ha resultat el més ric dels Pirineus, i un dels més importants d’Europa.Després d’aquesta primera excavació s’han realitzat nombroses campanyes d’excavacions integrades en projectes de recerca liderats pels investigadors Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i per Rodrigo Gaete del Museu de la Conca de Dellà.

  En el cas del jaciment de Costa de les Solanes, els descobridors són dos veïns del poble: Pere Galceran, propietari de la formatgeria Villavella, i el seu fill lo Pere Xic. Els primers treballs, realitzats l'estiu de 2012, confirmen l'excepcionalitat del jaciment i s'esperen noves excavacions en breu.

• Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

  L’estudi de les restes òssies excavades en aquest jaciment ens indica la presència d’una única espècie d’hadrosaure, també coneguts com a dinosaures de béc d’ànec, que són un gènere de dinosaures herbívors força comuns a Europa durant el Cretaci superior.

  Les espècies presents als jaciments del Pirineu, però, presenten diferències respecte els altres hadrosaures descrits fins ara en aquest continent. La gran majoria (prop del 98%) de les gairebé 1.000 restes òssies recuperades són de diversos individus d’hadrosaure en diferents estadis de creixement. Aquesta acumulació s’explica pel fet que els hadrosaures eren dinosaures que vivien en ramats grans.

  En aquest mateix jaciment s’hi han recuperat també ossos de cocodrils, algunes dents de dinosaures carnívors, dents de peixos i closques d’ous de dinosaure.

• Formació i Paleoambient:

  El context geològic ens permet deduir que aquestes restes fòssils s’acumularen en una plana fluvial en la que hi havia rius meandriformes. Les restes òssies es troben en dos nivells estratigràfics: un nivell inferior en el que els ossos s’acumularien “in situ” sense un transport significatiu i on els ossos varen estar exposats a l’acció dels elements atmosfèrics després de la seva mort.

  En canvi l’acumulació superior es produiria per l’erosió posterior d’aquest nivell inferior, removent alguns dels ossos i incorporant-los en una matriu molt densa que se situa per sobre del primer nivell.

• Els fòssils a la col·lecció de l’ICP: Les restes fòssils provinents de l’excavació de Basturs Poble es troben dipositades al Museu de la Conca de Dellà, malgrat que es preparen al Departament de Preparació i Conservació de l’ICP per a poder-les estudiar.
• Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

  Sant Romà d’Abella (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà), Peguera-1 (Fígols, Berguedà), , Els Nerets (Tremp, Pallars Jussà), Fontllonga (Camarasa, La Noguera)

• Per saber-ne més:

  Descobert un nou jaciment de dinosaures a Basturs, al Pallars

  A Basturs, dinos a cabassos. Notícia de l’ICP on es recullen les excavacions de l’estiu de 2011.

  Poza B, Galobart A, Suñer M (2008) Dinosaurios del levante peninsular. Institut Català de Paleontologia, Sabadell.  

  Gaete Harzenetter, Rodrigo (2009): Sistemática y Filogenia del Hadrosaurido (Dinosauria: Ornithopoda) del Yacimineto de Basturs Poble (Pirineos Sur-Centrales, Isona Conca Dellà, Lleida).

  Bernat Vila, Josep Marmi, Jean Le Loeuff, Àngel Galobart, Oriol Oms, Rodrigo Gaete, José Ignacio Canudo. 2006. Els dinosaures dels Pirineus, Zenobita Edicions, 118 pp.