El jaciment paleontològic de Basturs Poble, situat en aquesta localitat del municipi d’Isona i Conca Dellà, és una acumulació densa de restes òssies de dinosaure. En les excavacions efectuades durant 10 anys s’hi han recuperat prop d’un miler de restes òssies. Malgrat que aquest material està encara en estudi, la majoria dels ossos podrien pertànyer a una mateixa espècie d’hadrosaure lambeosaurí (link a la fitxa), encara indeterminada.

Els “dromeosaures” eren dinosaures típicament carnívors de mida mitjana a petita i popularment els coneixem pel seu caràcter depredador. Així ho mostren els seus trets corporals: extremitats llargues, grans òrbites, dents serrades i urpes afilades. El seu cos era esbelt i gràcil, preparat per a una locomoció ràpida, i amb un coll en forma de “S”. Les seves extremitats anteriors eren llargues, acabades amb urpes als dits. La cua dels “dromeosaures” també estava adaptada a córrer; formada per un entrellaçat de xebrons i prezigapòfisis de les vèrtebres caudals que els conferia rigidesa i els ajudava a compensar els moviment durant la cursa, com un timó.

Però per damunt de tot la seva imatge tan temible, i sovint exagerada en pel·lícules com Parc Juràssic, rau probablement en la singular urpa que presenten al segon dit del peu. Es tracta d’una urpa corbada i afilada, amb una longitud que duplica la de la resta d’ungles del peu. Per aquest motiu els “dromeosaures” la mantenien aixecada, sense tocar al terra, mentre caminaven. Les seves petjades, fins fa ben poc desconegudes, són per tant didàctiles (de només dos dits). Durant dècades els paleontòlegs han considerat que aquesta urpa servia per desventrar les preses però els nous descobriments indiquen que aquesta no seria la seva funció principal. Gràcies a la biomecànica i a la recreació de models que assimilen la forma i textura de l’urpa en qüestió, s’ha pogut demostrar que aquesta no tenia prou resistència per tallar la pell d’altres dinosaures. La seva funció, per tant, seria ben diferent: els “dromeosaures” l’usarien com a grampons, per ancorar-se i grimpar sobre les seves preses i després mossegar-les amb la boca.

La sistemàtica dels “dromeosaures” és ben coneguda; són uns dinosaures que s’engloben dins el grup dels Maniraptora, uns saurisquis tetanurs derivats que van donar lloc a les aus actuals. De fet, moltes característiques anatòmiques així ho indiquen. Per exemple, els seus ossos estan pneumatitzats, el seu cervell és gros i a la resta del cos s’hi distingeixen elements tan distintius com la fúrcula, les clavícules, uns avantbraços llargs i un pubis dirigit cap endarrera. A més, el seu cos està recobert de plomes, fet que completa de manera irrefutable la prova de què els dromaeosàurids són el grup de dinosaures no-avians més estretament emparentats amb els ocells.

De fòssils de “dromeosaures” se’n coneixen a tot el món, essent les restes nordamericanes i asiàtiques les més ben conservades i completes; a Europa, Austràlia, Antàrtida i Àfrica també se n’han descobert. A Catalunya només se’n coneixen dents aïllades que no permeten saber el gènere i l’espècie de “dromeosaure” però que ens informen que habitaven les nostres contrades. Aquestes dents són molt petites (al voltant d’un centímetre i escaig) i tenen uns petits denticles a les vores, especialment dissenyats per esquinçar la carn.

Els hadrosaures foren un grup de dinosaures ornitisquis amb una dieta herbívora que van viure durant els últims temps del Cretaci superior. Es tracta probablement del grup de dinosaures més ben conegut ja que se n’han descobert restes de tot tipus: esquelets complets articulats, ous, embrions, cries, juvenils, petjades i rastres, impressions de pell i copròlits. Entre les subfamílies del grup hi ha els lambeosaurins, els quals estan representats als jaciments catalans. Aquests animals es caracteritzaven per tenir un cos robust que atenyia mides mitjanes i grans (amb pesos d’entre un quilo després de néixer fins a 3000 quilos en adults), amb unes potes davanteres més petites que les posteriors. Aquest darrer tret feia que poguessin caminar de forma bípeda o quadrúpeda indistintament. La resta del cos és anatòmicament molt semblant a la resta de membres del grup dels hadrosaures; només presenten trets distintius a la pelvis amb un ísquium característic, i a les vèrtebres, que tenen unes espines neurals molt desenvolupades.