Els rèptils actuals es divideixen en anàpsids, lepidosaures i arcosaures. Els primers corresponen al grup de les tortugues, mentre que els lepidosaures inclouen els grups de les sargantanes, serps i tuatares. El darrer grup, els arcosaures, inclouen els representants actuals dels cocodrils i les aus. Els arcosaures varen aparèixer cap a finals del Permià però va ser desprès de l’extinció en massa del Permià que aquest grup es va estendre i va aprofitar els nínxols deixats per la desaparició d’una gran quantitat de grups d’animals. Durant el Triàsic inferior i mitjà varen començar a diversificar-se i va ser a finals del Triàsic quan un grup d’arcosaures, els dinosaures, van començar el seu domini en els ambients continentals. A Catalunya, la presència d’arcosaures durant el Triàsic és coneguda a diverses localitats de la Conca Catalana i els Pirineus especialment per la presència de petjades, però també per unes escasses, però importants restes òssies que encara es troben en estudi.

Durant el Permià i el Triàsic, els rèptils presentaven una major diversitat i un important grup, els pararèptils, eren presents als ecosistemes. Els pararèptils no han perdurat fins els nostres dies, però incloïen formes de grans dimensions (de més de 3 metres de longitud), i sovint acuirassats com els paraiesàurids, mentre que d’altres eren de petita mida (entre un i dos pams de longitud). Aquests darrers animals varen ser especialment abundants durant el Triàsic i són coneguts com a procolofònids. Es tractava d’animals amb l’aparença d’una sargantana de potes i dits llargs, però sense estar emparentades amb elles. Algunes espècies presentaven punxes i banyes al seu crani i tenien hàbits alimentaris omnívor. Solien viure en ambients fluvials, on dominaven els temnospòndils dintre l’aigua i els arcosaures fora de l’aigua. En aquests ambients trobaven els seus aliments amb un mode de locomoció rapida.