Bestiari fòssil

Homotherium

Sota la denominació general "tigres dents de sabre" s’inclouen tota una sèrie de formes de grans fèlids que viviren a Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica des de fa prop de 4 Ma fins a l’última glaciació quan les últimes formes d’aquest llinatge, estretament emparentat amb els fèlids actuals, desapareixen de Nord Amèrica. Dins d’aquests denominació s’inclouen els gèneres fòssils Machairodus, Paramachairodus, Dinofelis, Homotherium, Megantereon i Smilodon. La característica principal d’aquest grup és el desenvolupament d’unes canines superiors de gran mida en forma de sabre o simitarra.

Tota aquesta sèrie de formes es poden subdividir en dos grups principals. El primer els homotherins, que inclou les formes de mida més gran i als quals se’ls hi suposa hàbits i dimensions semblants als actuals lleons, o sigui uns 200kg i caçadors en espais oberts, i els smilodontins, de la mida d’un lleopard (60-80 Kg) i caçadors per emboscada en espais tancats o semi-boscosos.

El gènere Homotherium pertany al primer grup, també anomenat scimitar toothed cats (gats amb dents de simitarra). Homotherium probablement és el grup de dents de sabre amb una distribució temporal i espacial més gran de les formes conegudes ja que ha sigut registrat a Europa, Àsia, Àfrica i Àmerica des de fa 4 Ma fins fa 20.000 anys.

La paleobiologia dels tigres dents de sabre ha sigut motiu de disputa entre els paleontòlegs els últims 50 anys degut a les diferents interpretacions a la funcionalitat d’aquestes grans canines. Alguns paleontòlegs fins i tot han arribat a dir que podrien arribar a ser contraproduents per a l’animal, ja que l’impedirien menjar i que per això es van extingir. La veritat, però, és molt diferent. Els últims anys i gràcies a les troballes al jaciment català d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany), ara sabem que aquest grup posseïa unes extremitats anteriors molt potents per poder subjectar les seves preses, normalment de mida superior a un cavall, mentre amb la potència muscular d’un coll molt desenvolupat i una gran força de mossegada travessava el coll de les seves víctimes fins a provocar-li la mort.

Les causes de la desaparició d’Homotherium d’Europa, fa uns 500.000 anys, però, continuen sent un misteri. La veritat és que aquest gènere és molt habitual a Europa fins fa prop d’un milió d’anys,  al moment en què arriben per primera vegada els lleons a Europa. La majoria de paleontòlegs actuals creuen que la competència amb els lleons, més forts físicament i amb una estructura social probablement més desenvolupada podrien haver sigut la causa de la seva extinció a Europa. A Amèrica del Nord, en canvi, en absència d’altres grans depredadors els Homotherium continuen sent al cim de la cadena alimentaria fins a l’última gran glaciació, quan desapareixen.

Informació addicional

  • Nom comú: Tigre dents de sabre
  • Classe: Mamífers
  • Ordre: Carnívors
  • Família: Fèlids
  • Mides: De la mida d’un lleó i aproximadament 200 kg
  • Edat: Pliocè superior-Pleistocè superior, entre fa aproximadament 3.6-0.1 Ma
  • Distribució: Tota Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica
  • Jaciments catalans on s’ha trobat: Vallparadís Estació (Terrassa), Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany). També s'ha trobat a altres jaciments espanyols com els de Villaroya (La Rioja) i La Puebla de Valverde (Teruel)
  • Per saber-ne més:

    Antón, M., and A. Galobart. 1999. Neck function and predatory behavior in the scimitar toothed cat Homotherium latidens (Owen). Journal of Vertebrate Paleontology 19:771–784.

    Antón, M., Galobart, A., and A. Turner. 2005. Co-existence of scimitar-toothed cats, lions and hominids in the European Pleistocene. Implications of the post-cranial anatomy of Homotherium altidens (Owen) for comparative palaeoecology. Quaternary Science Reviews 24:1287–1301.

    Ballesio, R. 1963. Monographie d'un Machairodus du gisement villafranchien de Senêze: Homotherium crenatidens Fabrini. Travaux du Laboratoire de Géologie, Lyon 9:1–129.

    Kurtén, B., and E. Andersson. 1980. Pleistocene mammals of North America. Columbia University Press, New York, 442 pp.

    Palombo, M. R., Sardella, R., and M. Novelli. 2008. Carnivora dispersal in Western Mediterraenan during the last 2.6 Ma. Quaternary International 179:72–78.

    Turner, A., and M. Antón. 1997. The big cats and their fossil relatives, Columbia University Press, New York, 230 pp.

    Werdelin, L., and M. E. Lewis. 2005. Plio-Pleistocene Carnivora of eastern Africa: species richness and turnover patterns. Zoological Journal of the Linnean Society 144:121–144.
© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont