El crani era llarg, acabava en forma de bec d’ànec -d’aquí el seu sobrenom-, i a la mandíbula hi tenia les dents organitzades internament en bateries dentàries. Però, sens dubte, la característica més distintiva d’aquests dinosaures es trobava al sobre del seu cap. Allà s’hi distingia una cresta òssia de formes i mides molt variables, formada per diversos ossos del crani més o menys desenvolupats. Saber quina era la seva funció ha estat durant molts anys un enigma pels paleontòlegs. Molt probablement tenia una funció d’adorn o com a caixa de ressonància per emetre sons i facilitar el reconeixement entre membres d’una mateixa espècie, o de lluïment a les fases d’aparellament sexual. Aquesta última hipòtesis implica que algunes de les formes distintes d’hadrosaures lambeosaurins correspondrien a representants de sexes diferents.
A Catalunya, la constatació de la presència de fòssils d’hadrosaures lambeosaurins és relativament recent. Les restes recuperades, per exemple, al jaciment de Basturs Poble (principalment mandíbules, dentaris i material postcranial) pertanyerien a aquest grup malgrat que la seva assignació taxonòmica definitiva està encara pendent. Podrien pertànyer a una nova espècie o bé a Pararhabdodon isonensis descrit a la mateixa conca de Tremp o als gèneres aragonesos veïns Arenysaurus i Blasisaurus.