Paschatherium fou un dels membres més comuns dels condilartres, un grup primitiu de mamífers amb peülles. Aquest és un grup molt divers que visqué durant el Paleocè i l’Eocè a Amèrica del Nord, Europa i al Nord d’Àfrica. Inclou els mamífers amb peülles més primitius i es creu que a partir d’ells van derivar entre d’altres els actuals cavalls, vaques, rinoceronts i girafes. Aparentment els primers condilartres, com Protungulatum, coexistiren amb els darrers dinosaures i es van diversificar després de la seva extinció. Així, a inicis del Paleocè (fa uns 60 Ma) trobem diversos gèneres tant a Amèrica del Nord com a Europa. D’aquests, el que millor es coneix és Hyopsodus, un gènere americà que visqué des de finals del Paleocè fins a l’acabament de l’Eocè, fa uns 34 Ma. Se’n coneixen desenes de milers d’exemplars procedents de Wyoming (oest dels Estats Units) que han permès fer-se una idea precisa de l’aspecte dels condilartres primitius. Hyopsodus era una animalet de la mida d’un eriçó gros, amb el cos allargat com el d’una mostela, les potes curtes i la cua força llarga. Encara no tenia peülles, i les potes acabaven en urpes curtes. El crani també era allargat i a diferència de molts herbívors no presentava un espai sense dents entre les incisives, emprades per estirar i tallar l’aliment, i els queixals, encarregats de moldre’l. Mentre que molts mamífers han reduït el nombre de dents, els condilartres tenien tota la dentició pròpia d’un mamífer primitiu, que consta de 44 dents: tres incisives, una canina, quatre premolars i tres molars per banda. Les incisives eren simples i punxegudes i la canina era molt reduïda. Les primeres premolars eren petites, però la quarta premolar i la resta de molars eren amples i constaven de tubercles prou amples i arrodonits. Aquestes dents servien als primers condilartres per trinxar fulles i fruits, encara que també deurien capturar invertebrats i altres petits animals. En condilartres més evolucionats, com Phenacodus, les dents s’especialitzaren per a alimentar-se de vegetals i la forma del cos, amb les potes més llargues i acabades en peülles, recordaria més a una ovella que no a una mostela.