Durant el Permià i el Triàsic, els rèptils presentaven una major diversitat i un important grup, els pararèptils, eren presents als ecosistemes. Els pararèptils no han perdurat fins els nostres dies, però incloïen formes de grans dimensions (de més de 3 metres de longitud), i sovint acuirassats com els paraiesàurids, mentre que d’altres eren de petita mida (entre un i dos pams de longitud). Aquests darrers animals varen ser especialment abundants durant el Triàsic i són coneguts com a procolofònids. Es tractava d’animals amb l’aparença d’una sargantana de potes i dits llargs, però sense estar emparentades amb elles. Algunes espècies presentaven punxes i banyes al seu crani i tenien hàbits alimentaris omnívor. Solien viure en ambients fluvials, on dominaven els temnospòndils dintre l’aigua i els arcosaures fora de l’aigua. En aquests ambients trobaven els seus aliments amb un mode de locomoció rapida.