Els llangardaixos es divideixen en diverses famílies, on trobem, per exemple, les iguanes, els geckkos, els escíncids o les sargantanes. El registre més antic de llangardaixos de la península ibèrica procedeixen del Juràssic superior de Portugal i del Cretaci Inferior d'Espanya. Aqui trobem varis jaciments, destacant-ne la Pedrera de Meià. Aquests afloraments provenen de la calcària litogràfica que es troba a les rodalies dels poble de Vilanova de Meià i Santa Maria de Meià (a la serra del Montsec de Rúbies), a la Noguera. La primera notícia sobre restes fòssils procedeix de Lluís Marià Vidal l'any 1898. En aquesta data, va citar la presència de restes vegetals en aquella pedrera que aleshores servia per l'extracció de pedra per fins comercials (pedra litogràfica). A partir d'aquest instant s'han recuperat una molt abundant i diversa fauna on s'inclouen invertebrats i vertebrats. Pel que respecte als vertebrats destaca una diversa ictiofauna (peixos), amfibis (amb varis espècimens recuperats), arcosaures (Montsechosuchus) i aus (Noguerornis) i evidentment, llangardaixos. En aquests afloraments, es va descriure Meyasaurus l'any 1915 (amb varis espècimens recuperats), Ilerdaesaurus (tot i que avui dia es considera aquest nom sinònim amb Meyasaurus, Eichstaettisaurus (amb un únic espècimen recuperat) i Pedrerasaurus. Aquest darrer gènere va ser descrit recentment per Arnau Bolet (ICP) i Susan E. Evans. S'ha recuperat un sol exemplar, sent probablement immadur i que mostra alguns caracters que recorden a Meyasaurus (com la forma bicuspidada de les dents), però amb caracteristiques diferencials tals com la forma del frontal que el fan clarament diferent dels altres llangardaixos coneguts.
Els llangardaixos actuals es distribueixen per tot el món (amb l’excepció de l’Antàrtida i algunes illes oceàniques). Els llangardaixos son rèptils i aquests es solen dividir en tres grups: els anàpsids (on trobem les tortugues), els arcosaures (on trobem els cocodrils, els dinosaures i els ocells) i els lepidosaures. Si ens endinsem en els lepidosaures hi trobem als rincocèfals i els escamosos. De rincocèfals avui dia tan sols en perviu un gènere: la tuàtara. Viu a Nova Zelanda i presenta uns caràcters molt primitius. De fet, tot i que avui dia tan sols hagi sobreviscut un gènere, els rincocèfals foren diversos durant el Mesozoic. Si passem al’altre grup, al dels escamosos (literalment, rèptils amb escames), es tracta d’un grup amb una important diversitat avui dia. És aquí on trobem els llangardaixos, els amfisbènids i les serps, amb un rang de mides des de poc més d’un centímetre en algun llangardaix fins a més de 8 metres en el cas d’algunes serps. El grup dels amfisbènids és poc conegut, i es tracta d’animals que es poden confondre amb serps o cucs de terra, vivint sota terra i sent difícils d’observar. Continuant amb els escamosos, si ens remuntem en el temps, també pertanyien a aquest grup els mosasaures, uns rèptils marins de grans dimensions, que podien arribar a mesurar més de 17 metres de longitud.
Informació addicional
- Nom comú: Llangardaix del Cretaci
- Classe: Sauròpsids
- Significat del nom: El rèptil de la Pedrera de Meià
- Ordre: Escamosos
- Mides: 4-5 cm de llargada
- Edat: Cretaci inferior, entre fa aproximadament 145-140 Ma
- Distribució: Catalunya
- Fòssils a la col·lecció ICP: La col·lecció del ICP inclou un exemplar de Meyasaurus que es tracta, de fet, de l’holotip de la espècie M. crusafonti, en honor a Miquel Crusafont. L’holotip de Pedrerasaurus descrit per l’investigador del ICP Arnau Bolet juntament amb l’investigadora Susan E. Evans es troba dipositat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es tracta d’un exemplar articulat on s’han preservat algunes traces de pell.
- Jaciments catalans on s’ha trobat: La Pedrera de Meià (La Noguera)
-
Per saber-ne més:
Bolet, A. & Evans, S.E. (2010). A new lizard from the Early Cretaceous of Catalonia (Spain), and the Mesozoic lizards of the Iberian Peninsula. Cretaceous Research, 31: 447- 457.
Evans, S.E., Lacasa-Ruiz, A., Erill-Rey, J., 1999. A lizard from the Early Cretaceous (Berriasian-Valanginian) of Montsec, Catalonia, Spain. Neues Jahrbüch für Geologische und Paläontologische, Abhandlungen 215, 1-15.
Evans, S.E., Barbadillo, L.J., 1998. The lizard Rubiessaurus Gómez Pallerola, 1979 from the Lower Cretaceous of Catalonia (Montsec, Lleida, Spain). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona 7, 5-10.
Evans, S.E., Barbadillo, L.J., 1996. The Early Cretaceous lizards of Montsec (Catalonia, Spain). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona 5, 5-13.
Conrad, J.L., 2008. Phylogeny and systematics of Squamata (Reptilia) based on morphology. Bulletin of the American Museum of Natural History 310, 1-182.
Vidal, L.M. (1898): Compte-rendu des excursions dans la province de Lérida du 11 au 15 Octobre. Bulletin de la Société Géologique de France, Sér. 3, 20, 884-900.Martínez-Delclòs, X. Ed. (1995): Montsec & Montral-Alcover, Two Konservat. Lagerstätten Catalonia, Spain. Field trip guide book-II Internacional Symposium on Lithographic Limestones. Institut d’Estudis Ilerdencs, 97 pp., Lleida.
Martínez-Delclòs, X. Ed. (1991): Les calcàries litogràfiques del Cretaci inferior del Montsec. Dey anys de campanyes paleontològiques. Institut d’Estudis Ilerdencs, versió catalana 1-162 pp., versió anglesa 1-106 pp. Lleida.
Lacasa, A. (1989): Nuevo género de ave fósil del yacimiento neocomiense del Montsec (Provincia de Lérida, España). Estudios geol., 45, 417-425.