Cricetulodon és el primer representant de la família dels moderns hàmsters. Els hàmsters són rossegadors de mida petita a mitjana que habiten les estepes i deserts freds d’Europa i Àsia i que han esdevingut unes mascotes molt populars. Es tracta d’animals que són actius sobretot de nit i que s’alimenten sobretot de llavors, cereals i fruits secs, encara que també poden consumir plantes herbàcies i insectes. Tots els hàmsters tenen unes bosses a les galtes que poden ser molt grosses i que els serveixen per transportar aliments cap als seus caus. Un cop són al cau buiden les bosses fent servir les potes davanteres i així arriben a acumular grans reserves al seu rebost.

Durant el Miocè superior els hàmsters foren uns rossegadors molt abundants i àmpliament distribuïts per Euràsia. Cricetulodon, el hàmster més antic que es coneix, apareix a Turquia fa uns 12 Ma. Ràpidament s’expandeix per tota Europa i el trobem per primer cop a la península ibèrica al jaciment de Can Poncic (Sant Quirze del Vallès) fa uns 10,5 Ma. Cricetulodon tingué un gran èxit i esdevingué el rossegador més abundant a les faunes de principis del Miocè superior desplaçant als cricetodòntids més primitius com Megacricetodon. No obstant, aquest èxit fou breu, ja que fa uns 9,6 Ma aparegueren els primers ratolins del gènere Progonomys que li prengueren el lloc. A Catalunya hi visqueren dues espècies diferents d’aquest hàmster, Cricetulodon hartenbergeri que trobem per exemple a Can Poncic i el seu descendent Cricetulodon sabadellensis que és molt abundant a jaciments com Can Llobateres i Santiga (Sabadell).

En funció de quina espècie d’aquest hàmster troben els paleontòlegs poden donar una edat aproximada al jaciment. Les molars aïllades, que mesuren poc més d’un mil·límetre de llarg, són les restes que els paleontòlegs troben més sovint, encara que també es coneixen mandíbules i fins hi tot un crani força ben conservat trobat a Can Poncic. En base a totes aquestes restes sabem que Cricetulodon era un hàmster de mida i aspecte semblant a l’actual hàmster nan (del gènere Phodopus), que habita als deserts i estepes d’Àsia central. El seu musell era una mica més llarg i no sabem del cert si tenia bosses que li permetessin guardar els aliments. Aquest hàmster es diferencia de rossegadors més primitius, com Megacricetodon, per presentar una cavitat més gran pel cervell i per tenir uns músculs més forts per mastegar. Les dents són semblants a les dels actuals hàmsters. Tenien unes incisives que feien servir per tallar l’aliment separades per un espai prou ample de les molars. D’aquestes n’hi havia tres per banda i la primera era molt llarga mentre que la darrera era força reduïda. Les molars estaven definides per una sèrie de tubercles alterns aptes per a esclafar i triturar llavors i fruits. Com que no s’ha trobat cap esquelet de Cricetulodon no sabem quin aspecte tenia la resta de l’animal, pot ser que fos més aviat rabassut i amb la cua curta com els actuals hàmsters o més estilitzat i amb la cua més llarga com un ratolí.

Cricetulodon no es va extingir sense descendents, d'aquest gènere s'originaren per una banda els avantpassats dels hàmsters actuals i per una altra el gènere Rotundomys. Rotundomys tenia unes molars amb la corona més alta que Cricetulodon i que estaven adaptades a consumir vegetació més abrasiva, com les herbes, que fan que les dents es desgastin molt. Rotundomys fou un rossegador molt abundant a les faunes del Miocè superior de Catalunya i França.