Ampelomeryx era un remugant de la mida d’un cérvol gros en què els mascles tenien una sèrie d’estranyes protuberàncies al crani. Aquestes protuberàncies no eren banyes ni astes sinó que s’anomenen ossicons i també en tenen les actuals girafes i okapis. Els ossicons són projeccions dels ossos del crani que estan cobertes de pèl en vida i que, a diferència de les astes dels cérvols, no els cauen ni tornen a créixer mai. Ampelomeryx pertany als paleomerícids, una família de remugants emparentada amb els cérvols que fou molt important durant el Miocè inferior i mitjà, extingint-se a Europa fa uns 11 Ma. Tots els paleomerícids tenien ossicons força curiosos, normalment dos de curts sobre els ulls i un altra en forma de "Y" a la part posterior del crani. No obstant, gràcies als cranis complerts trobats al jaciment dels Casots (Subirats) sabem que Ampelomeryx va portar a l’extrem l’originalitat en el disseny dels ossicons. En aquest gènere tots els ossicons eren aplanats, els de sobre els ulls apuntaven cap als costats i les dues puntes de la ‘Y’ es projectaven fins a 20 centímetres per darrera del crani, com si l’animal s’hagués posat del revés una gorra amb visera. Al mateix jaciment s’han trobat cranis que no tenen ossicons i que se suposa que corresponen a femelles d’aquesta espècie. Així doncs els paleontòlegs creuen que els Ampelomeryx deurien ser territorials i gregaris com molts cérvols actuals. Un mascle dominant regiria sobre un ramat de femelles i joves i deuria utilitzar totes aquestes armes per foragitar els mascles rivals. Quan s’acostava un rival el mascle dominant podria haver abaixat el cap per fer ben visibles els ossicons, però si l’oponent no es donava per vençut s’hauria iniciat un combat on els animals haurien travat els ossicons i forcejat fins que un es retirés. La troballa d’ossicons trencats que després es curaren en mascles del gènere americà de pelomerícids Sinclairomeryx dóna evidències d’aquest tipus de comportament. Les semblances dels mascles d’Ampelomeryx amb els cérvols no s’acabaven aquí. Com els mascles dels muntjacs (Muntiacus), estranys cérvols que viuen a l’Est d’Àsia, els paleomerícids tenien uns ullals superiors en forma de daga, que també podien utilitzar per foragitar els oponents. I finalment, l’estudi del crani ha permès descobrir que tenien una enorme glàndula situada a una cavitat davant de l’ull. Els mascles de cérvol tenen una glàndula semblant que emet una forta olor que utilitzen per marcar el territori.

Quan no estaven marcant el territori o combatent amb els rivals els Ampelomeryx eren pacífics herbívors que amb les seves dents, novament semblants a les dels cérvols i girafes, menjarien sobretot fulles i brots tendres. Els paleomerícids eren animals amb el coll i les potes més aviat llargs, però l’estructura de les potes, amb els dits oberts i les peülles amples, suggereix que estaven adaptats a caminar sobre terrenys tous i fangosos, com ara zones pantanoses. Així, alguns paleontòlegs pensen que el seu mode de vida podria haver recordat al dels actuals ants (Alces alces) que viuen a les zones pantanoses dels boscos freds de l’hemisferi nord, on s’alimenten de vegetació aquàtica. L’estudi dels fòssils dels Casots dóna suport a aquesta interpretació, ja que Ampelomeryx és molt freqüent en aquest jaciment, que sabem que es formà al fons d’un antic llac tropical. En canvi aquest gènere manca a jaciments d’edat similar que no corresponen a ambients lacustres.