Elomeryx era un primitiu mamífer amb peülles de la família dels antracoteris, parents propers dels hipopòtams i de les balenes. Antracoteri vol dir "bèstia del carbó" i fa referència a les roques on són especialment comuns els fòssils d’aquests animals. Els carbons es formen a partir de vegetació aquàtica en torberes i zones pantanoses i es suposa que els antracoteris van viure en aquest tipus d’ambients com a equivalents prehistòrics dels actuals hipopòtams. Elomeryx és l’antracoteri més antic que es coneix i s’originà a l’Eocè mitjà (fa uns 40 Ma) a l’Àsia. A finals de l’Eocè i l’Oligocè ja s’havia dispersat per Europa i Amèrica del nord. Els antracoteris foren un grup prou divers i geogràficament molt estès, ja que a part d’Euràsia i Amèrica del nord també arribaren a l’Àfrica. No obstant, sembla ser que la competència amb altres mamífers amb peülles més avançats, com els porcs i hipopòtams va fer que desapareguessin d’Europa a principis del Miocè (fa uns 16 Ma) i de l’Àfrica a finals d’aquesta època (fa uns 6 Ma). No obstant, a Europa el gènere Anthracotherium va sobreviure fins a finals del Miocè a la Toscana (Itàlia), gairebé 10 milions d’anys més que tots els seus parents. Això fou possible perquè en aquell moment la Toscana consistia en un conjunt d’illes on no hi havia depredadors terrestres ni competidors importants per Anthracotherium, però en establir-se una connexió amb el continent fa uns 6 Ma desaparegué ràpidament. Els darrers antracoteris, del gènere Merycopotamus, semblant a un petit hipopòtam, van viure a Pakistan fins fa uns 2 Ma.

Elomeryx arribava a fer 1,5 m de llarg i era un animal més aviat rabassut. Tenia cinc dits a les potes del davant i quatre a les del darrera acabats en peülles. Les curtes potes aguantaven el pes de l’animal sobre les peülles. El crani era baix i allargat, recordava vagament al d’un porc amb els ulls més aviat petits. Tenia la dentició completa d’un mamífer primitiu, que consta de 44 dents: tres incisives, una canina, quatre premolars i tres molars per banda. Les molars eren baixes i tenien diversos tubercles en forma de mitja lluna que li permetien triturar fulles i vegetació tova. A diferència de molts herbívors més avançats els antracoteris no tenien un espai sense dents que separés les molars i premolars de les incisives i canines. Les canines, i en concret les superiors, eren fortes i llargues sobretot en els mascles. És probable que aquests mostressin les canines per foragitar als rivals o les utilitzessin per combatre’ls tal i com fan avui moltes espècies de porcs i els hipopòtams. Elomeryx segurament era un animal semiaquàtic molt comú en jaciments que corresponen a antigues zones humides com és el cas de les maresmes poblades per tortugues i petits al·ligàtors que a l’Oligocè inferior hi havia a la zona de Tàrrega. Les seves curtes potes l’haurien fet força maldestre a terra, de manera que és molt probable que Elomeryx no s’allunyés massa de l’aigua i corregués a submergir-s’hi per buscar-hi refugi.

Recentment l’estudi dels cranis dels primers cetacis, el grup que inclou les balenes i els dofins, que van viure a principis de l’Eocè (fa 55 Ma) a Pakistan, ha revelat que aquests mamífers marins estan estretament emparentats amb els actuals hipopòtams i els antracoteris. Això ha permès confirmar els resultats dels biòlegs moleculars que a partir de l’estudi de l’ADN dels mamífers actuals havien conclòs, encara que sembli sorprenent, que les balenes són parents propers d’hipopòtams i porcs. De fet alguns paleontòlegs creuen que les primeres balenes com Pakicetus, que encara conservava les potes, deriven d’un animal semiaquàtic semblant a Elomeryx.