Bestiari fòssil

Hystrix

El gènere Hystrix (porc espí) inclou actualment sis espècies que habiten a Àfrica, Àsia i el sud d'Europa (Itàlia, Grècia, Albània). Es tracta dels rossegadors més grans que viuen al Vell Món. Tenen el cap gros, ulls petits, fortes urpes i amb l'esquena, els costats i la cua recoberts de pues de fins a 35 cm de llarg. Quan està en perill, estarrufa les pues i les sacseja fent sonar la seva cua al mateix temps. Aquest animal pot fins i tot llançar a curtes distàncies les pues, que no es troben sòlidament implantades a la pell, mitjançant una brusca contracció dels músculs.

És un animal solitari i generalment d'hàbits nocturns. Disposa d'un olfacte excepcionalment sensible, mentre que l'oïda i la vista estan poc desenvolupats. Construeix el seu cau excavant galeries a la terra i s'alimenta generalment de fulles, escorces, arrels, fruites caigudes i altres vegetals, encara que també consumeix animals (insectes i petits vertebrats).

Al registre fòssil, les restes més antigues que es coneixen de Hystrix daten del Miocè superior (fa uns 9 milions d'anys). Es coneixen dues espècies del Miocè, H. parvae i H. primigènia, i tres del Pliocè i Pleistocè: H. refossa, H. etrusca, H. vinogradovi, a més, hi ha restes del Pleistocè atribuïts a l'espècie actual H. cristata. S'han trobat alguns cranis, generalment incomplets, que són relativament més allargats i baixos que a les formes actuals. Però com passa amb gairebé tots els rossegadors, els elements més comuns al registre fòssil són les peces dentàries. Els premolars i molars són dents de corona alta; aquesta és una característica que diferencia les espècies més antigues, amb la corona relativament baixa, de les més modernes, que tenen una alçada molt més gran. La superfície oclusal (superfície de contacte de les dents superiors i inferiors) és plana i presenta nombrosos replegaments interns d'esmalt. La seva morfologia varia amb el grau de desgast de la dent, sent diferent en organismes juvenils i senils. La mida dels tercers molars es redueix des de les espècies més antigues a les més modernes.

Les restes de Hystrix són molt escassos a la península ibèrica. En concret, al Plistocè el gènere s'ha identificat en Venta Micena i Fuente Nueva (Granada), Sierra de Quibas (Múrcia) i Atapuerca (Burgos), en aquesta última localitat es reconeixen dues espècies: H. vinogradovi, de mida petita, i H. refossa, de talla gran. A Catalunya, només s'han trobat als jaciments de Cal Guardiola i Vallparadís diverses dents aïllades atribuïdes a H. refossa. Per la seva gran semblança en mida i morfologia, aquesta espècie es considera l'ancestre de l'actual H. cristata.

Informació addicional

  • Nom comú: Porc espí
  • Classe: Mamífers
  • Ordre: Rossegadors
  • Família: Histrícids
  • Mides: 60 cm de llarg per 25 cm d'alt. Pesa uns 15 kg, pot arribar a assolir fins 25 kg.
  • Edat: Des del Miocè superior (fa aproximadament 9 Ma) fins avui.
  • Distribució: Àfrica, Àsia i sud d'Europa.
  • Fòssils a la col·lecció ICP:

    Diverses peces dentàries aïllades de H. refossa procedents de Cal Guardiola i Vallparadís.

  • Jaciments catalans on s’ha trobat: Cal Guardiola i Vallparadís.
  • Per saber-ne més:

    Cuenca-Bescós, G., J. Rofes, J. M. López-García, A. H. Blain, R. J. de Marfá, M. A. Galindo-Pellicena, M. L. Bennàsar-Serra, M. Melero-Rubio, J. L. Arsuaga, J. M. Bermúdez de Castro, i E. Carbonell. 2010. Biochronology of Spanish Quaternary small vertebrate faunas. Quaternary International, 212: 109-119.

    Minwer-Barakat, R., Madurell-Malapeira, J., Alba, D. M., Aurell-Garrido, J., de Esteban-Trivigno, S. i Moyà-Solà, S., 2011. Pleistocene rodents from the Torrent de Vallparadís section (Northeastern Spain) and biochronological implications. Journal of Vertebrate Paleontology, 31: 849-865.

    Sen, S. 1999. Family Hystricidae. In: Rössner, G. E. i Heissig, K. (eds.), The Miocene Land Mammals of Europe. Verlag Dr. Friedrich Pfeil, Munchen: 427-434.

    Weers, D. J. van. 1994. The porcupine Hystrix refossa Gervais, 1852 from the Plio-Pleistocene of Europe, with notes on other fossil and extant species of the genus Hystrix. Scripta Geologica, 106: 35-52.

© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont