Sota la denominació general "tigres dents de sabre" s’inclouen tota una sèrie de formes de grans fèlids que viviren a Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica des de fa prop de 4 Ma fins a l’última glaciació quan les últimes formes d’aquest llinatge, estretament emparentat amb els fèlids actuals, desapareixen de Nord Amèrica. Dins d’aquests denominació s’inclouen els gèneres fòssils Machairodus, Paramachairodus, Dinofelis, Homotherium, Megantereon i Smilodon. La característica principal d’aquest grup és el desenvolupament d’unes canines superiors de gran mida en forma de sabre o simitarra.

Els pumes actuals (Puma concolor) són els quarts fèlids més grans del món després de tigres, lleons i jaguars. Actualment, la seva distribució es limita al continent americà, des del Canadà fins als Andes. En el registre fòssil català i en d'altres jaciments europeus trobem l'espècie extinta Puma pardoides, molt semblant als pumes actuals.

Malgrat les seves semblances físiques amb els altres tres grans fèlids, els pumes no pertanyen al grup dels panterins que inclou tigres, lleons, lleopards i jaguars sinó que es troben més emparentats amb els guepards i altres fèlids més petits. Una de les diferències més significatives és que els pumes (com els guepards) no poden emetre els clàssics rugits dels lleons i tigres, ja que la morfologia del seu aparell fonador és molt més propera als gats domèstics que als altres grans fèlids.