Bestiari fòssil

Puma pardoides

Puma actual Puma actual

Els pumes actuals (Puma concolor) són els quarts fèlids més grans del món després de tigres, lleons i jaguars. Actualment, la seva distribució es limita al continent americà, des del Canadà fins als Andes. En el registre fòssil català i en d'altres jaciments europeus trobem l'espècie extinta Puma pardoides, molt semblant als pumes actuals.

Malgrat les seves semblances físiques amb els altres tres grans fèlids, els pumes no pertanyen al grup dels panterins que inclou tigres, lleons, lleopards i jaguars sinó que es troben més emparentats amb els guepards i altres fèlids més petits. Una de les diferències més significatives és que els pumes (com els guepards) no poden emetre els clàssics rugits dels lleons i tigres, ja que la morfologia del seu aparell fonador és molt més propera als gats domèstics que als altres grans fèlids.

La història evolutiva dels pumes ha estat una incògnita des de fa molt de temps. Al continent americà, el registre més antic d’aquesta espècie té al voltant de 400.000 anys, molt recent en una escala geològica. Des de mitjans dels anys 50 del segle XX, nombrosos paleontòlegs europeus com Björk Kurtén i Helmut Hemmer van entreveure certes semblances entre determinats fòssils europeus datats al voltant de fa 2 milions d'anys i els pumes americans, si bé aquestes evidències eren poc consistents per poder construir amb certesa la història evolutiva d’aquesta espècie.

Les troballes realitzades a mitjans dels 90 a Alemanya al jaciment d’Untermassfeld i la recent descripció de determinats fòssil Ibèrics per part de l’equip de l’ICP, ha ajudat de manera significativa a aclarir l’origen d’aquesta espècie. Avui en dia es creu que els pumes es van originar a l’Àfrica fa al voltant de 5-4 milions d’anys i que fa 3 milions d'anys van arribar a Europa on van persistir durant prop de 2 milions d'anys amb una espècie (Puma pardoides) molt similar al puma actual.

Fa prop d’un milió d’anys i segurament per la competència produïda per l’arribada de lleons i lleopards, els pumes van desaparèixer d'Europa. El registre fòssil indica que es van refugiar a l'Àsia durant prop de mig milió d’anys, d'on van passar a Amèrica aprofitant el moment en què els dos continents estaven units per un pont de gel a traves de l’estret de Bering. En aquest continent han persistit fins a l'actualitat.

Informació addicional

  • Nom comú: Puma del vell món
  • Classe: Mamífers
  • Ordre: Carnívors
  • Família: Fèlids
  • Mides: Uns 80 cm a la creu, uns 2 metres de llarg i al voltant de 70-90 kg
  • Edat: Pliocè superior-Pleistocè inferior (fa aproximadament entre 3 i 1 milió d'anys
  • Distribució: Tota Europa i probablement Àsia
  • Jaciments catalans on s’ha trobat: Vallparadís Estació
  • Per saber-ne més:

    Hemmer, H. 1964. Studien an Panthera schaubi Viret aus dem Villafranchien von Saint-Vallier (Drôme), Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen 122:324–336.

    Hemmer, H. 2001. Die Feliden aus dem Epivillafranchium von Untermassfeld; pp. 699–782 in R. D. Kahlke (ed.), Das Pleistozän von Untermassfeld bei Meiningen (Thüringen), Römisch-Germaisches Zentralmuseum, Bonn.

    Hemmer, H., Kahlke, R. D., and A. Vekua. 2004. The Old World puma—Puma pardoides (Owen, 1846) (Carnivora: Felidae)—in the Lower Villafranchian (Upper Pliocene) of Kvabebi (East Georgia, Transcaucasia) and its evolutionary and biogeographical significance, Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen 233:197–231.

    Madurell-Malapeira J., Alba D. M., Moyà-Solà S., Aurell-Garrido, J. 2010. The Iberian record of the puma-like cat Puma pardoides (Owen, 1846). Comptes Rendus Palevol 9:55–62.

© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont