Les daines (gènere Dama) són un grup de cérvols europeus de mida mitjana estretament emparentats amb els gèneres asiàtics Axis i Rusa. La història evolutiva d’aquest grup és focus d’una immensa polèmica entre els paleontòlegs europeus, ja que les formes de cérvol de mida mitjana localitzades a Europa al llarg del Pleistocè (fa uns 2.0 Ma) han sigut relacionades per diversos especialistes els últims anys tant amb el gènere Dama com amb Axis i amb Rusa.

Els cérvols amb característiques semblants a les daines d’avui en dia es comencen a localitzar a Europa al voltant de fa dos milions d’anys. Ara bé, el parentiu entre aquestes formes i les espècies actuals és avui en dia encara incert. No és fins fa prop d’un milió d’anys quan aquests cérvols primitius comencen a tenir tota una sèrie de característiques morfològiques que sí ens permeten incloure’ls dins de la línia filètica de les daines. Aquesta primera daina ancestral correspondria a l’espècie Dama vallonnetensis, que és diu així ja que va ser localitzada per primera vegada a la cova de Vallonnet, molt a prop de Mònaco.

Els investigadors de l’ICP que porten més de 10 anys treballant al Torrent de Vallparadís a Terrassa, han pogut recuperar diversos milers de fòssils d’aquesta espècie, incloent diversos esquelets parcials i banyes senceres. La informació extreta dels fòssils de Terrassa ens explica que aquesta daina primitiva a diferència de les actuals no tenia les banyes aplanades amb una gran superfície al final, si no que les banyes, de més d’un metre de longitud, eren circulars i acabaven en dues puntes molt llargues, donant a la banya una estranya forma de forca. El cos d’aquestes daines era ja molt semblant a l’espècie actual tot i que d’una mida una mica més gran al voltant dels 100-140 kg.

Sota la denominació general "tigres dents de sabre" s’inclouen tota una sèrie de formes de grans fèlids que viviren a Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica des de fa prop de 4 Ma fins a l’última glaciació quan les últimes formes d’aquest llinatge, estretament emparentat amb els fèlids actuals, desapareixen de Nord Amèrica. Dins d’aquests denominació s’inclouen els gèneres fòssils Machairodus, Paramachairodus, Dinofelis, Homotherium, Megantereon i Smilodon. La característica principal d’aquest grup és el desenvolupament d’unes canines superiors de gran mida en forma de sabre o simitarra.

El gènere Hystrix (porc espí) inclou actualment sis espècies que habiten a Àfrica, Àsia i el sud d'Europa (Itàlia, Grècia, Albània). Es tracta dels rossegadors més grans que viuen al Vell Món. Tenen el cap gros, ulls petits, fortes urpes i amb l'esquena, els costats i la cua recoberts de pues de fins a 35 cm de llarg. Quan està en perill, estarrufa les pues i les sacseja fent sonar la seva cua al mateix temps. Aquest animal pot fins i tot llançar a curtes distàncies les pues, que no es troben sòlidament implantades a la pell, mitjançant una brusca contracció dels músculs.

Els pumes actuals (Puma concolor) són els quarts fèlids més grans del món després de tigres, lleons i jaguars. Actualment, la seva distribució es limita al continent americà, des del Canadà fins als Andes. En el registre fòssil català i en d'altres jaciments europeus trobem l'espècie extinta Puma pardoides, molt semblant als pumes actuals.

Malgrat les seves semblances físiques amb els altres tres grans fèlids, els pumes no pertanyen al grup dels panterins que inclou tigres, lleons, lleopards i jaguars sinó que es troben més emparentats amb els guepards i altres fèlids més petits. Una de les diferències més significatives és que els pumes (com els guepards) no poden emetre els clàssics rugits dels lleons i tigres, ja que la morfologia del seu aparell fonador és molt més propera als gats domèstics que als altres grans fèlids.