Informació addicional

• Nom del jaciment: Els Casots
• Municipi: Subirats
• Comarca: Alt Penedès
• Edat: Miocè Inferior, fa uns 16 Ma.
• Història del jaciment:

  El jaciment dels Casots fou descobert l’any 1989 per Toni Adell, veí de Sant Sadurní d’Anoia que va trobar restes òssies fossilitzades a prop del Jaciment Arqueològic del Puig d’en Figueres. Adell va portar les restes fòssils al Museu de Geologia de Barcelona (Museu de Ciències Naturals de Barcelona), allà els dos conservadors van determinar que les restes trobades corresponien a vertebrats fòssils. Els conservadors es varen posar en contacte amb l’Institut de Paleontologia “Miquel Crusafont” de Sabadell (institució predecessora de l’actual Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) per valorar l’abast i la importància de les troballes. Pocs mesos després es va iniciar la primera campanya d’excavació paleontològica que va confirmar el jaciment com el més important de Catalunya i un jaciment de referència a nivell europeu, del Miocè inferior.

  Les primeres troballes de mamífers fòssils al terme de Subirats (Alt Penedès) es produïren abans de 1850 i es realitzaren durant l’explotació de les mines de lignits de la Font Santa ( situades a l’entorn dels Casots). Les restes fòssils de la Font Santa, conjuntament amb les lliurades a l’explotació de lignit de la partida de Gormaget a Alcoi constitueixen de les primeres restes de mamífers fòssils trobades a la península Ibèrica.

  S’han realitzat diverses campanyes d’excavacions paleontològiques . En la primera campanya, duta a terme al cap de pocs mesos de la primera troballa, es van recollir unes 200 restes fòssils només a la superfície dels camps que defineixen el jaciment. Més endavant, entre 1991 i 1994 es va decidir excavar una superfície d'aproximadament uns 200 m² a la zona nord-est de l'actual jaciment. Gràcies a aquestes campanyes s'han recuperat milers de restes corresponents majoritàriament a mamífers, i en menor proporció, a rèptils, peixos, aus i amfibis.

  Encara amb data per determinar està prevista la realització de noves campanyes d’excavació als Casots, integrades dins projectes de recerca que s’efectuaran des de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

  La importància del jaciment ha motivat la declaració l’any 1995 de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica del jaciment dels Casots ( DOGC núm. 2150 de 05/01/1996. Així com diverses iniciatives ciutadanes de Subirats, per a la realització d’un centre d’interpretació paleontològic als Casots.

• Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

  El bon grau de conservació de les restes fòssils de vertebrats ha permès la recuperació de milers de restes fòssils durant les diverses campanyes d’excavació. L’estudi d’aquestes restes ha permès fins a l’actualitat reconeixer 35 espècies, de les quals una ha estat nova per a la ciència l’Eurolistrodon adelli (suid, animal relacionat amb els actuals porcs)

  La nova represa de les investigacions de ben segur permetrà poder realitzar troballes sorprenents i la descripció de noves espècies.

• Formació i Paleoambient:

  El jaciment correspon a un antic petit llac o dolina situat sobre el basament calcari del Mesozoic de la Serra de l’Ordal. De manera progressiva es van anar dipositant sediments que van permetre la fossilització d'una gran varietat de vertebrats i de restes vegetals. Els sediments que es van depositar al damunt del basament calcari són bretxes i gresos, a sobre dels quals tindriem argilles i llims de colors grisos, gris blavosos, el verd i alguns tons groguencs. En alguns cassos les argiles i els llims agafen tonalitats negroses. També es troben nivells de carbonats de gruix decimetric.

  Aquest tipus i disposició dels materials juntament la fauna del del propi llac, tals com peixos, cocodrils i tortugues d’aigua, ens indicaría un ambient lacustre. Alguns dels mamífers recuperats segurament habitaven la riba del llac, com és el cas del paleomerícid Ampelomeryx i el cèrvol d’aigua Dorcatherium. La gran diversitat de lirons arborícoles indica que prop del llac hi hauria boscos més o menys densos, mentre que altres rosegadors, com els esquirols terrestres, semblen indicar que també hi havia zones més obertes, a mode de grans clarianes al bosc. La presència de cocodrils indica que les temperatures mitjanes deurien ser força altes, segurament de tipus tropical a subtropical

• Els fòssils a la col·lecció de l’ICP: Les restes fòssils dels Casots es troben a la col·lecció de l’ICP. A les nostres col·leccions disposem d’uns 2.800 exemplars inventariats, documentats i siglats.
• Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

  Can Julià i Les Cases de la Valenciana (Gelida, Alt Penedès), Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), Moli Calopa (Rubí), Sant Mamet (Sant Cugat del Valles), El Canyet i la Costablanca (Castellbisbal), Can Canals, Can Cerdà i Can Mas (El Papiol, Baix Llobregat)

• Bestiari: Megacricetodon, Ligerimys, Gomphotherium, Anchitherium, Cainotherium, Taucanamo, Dorcatherium, Eotragus, Ampelomeryx, Amphicyon, Pseudaelurus
• Per saber-ne més:

  Agustí, J. & Llenas, M. (1993). Los roedores del Mioceno inferior de Els Casots (Vallès-Penedès). Nota preliminar. Comunicaciones de las IX Jornadas de Paleontología, Málaga, pp. 70-72.

  Casanovas-Vilar, I.; Alba, D.M, Moyà-Solà, S.. «El Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès: Panorámica general de la cuenca y yacimiento de Els Casots (Subirats): Una fauna de vertebrados del Aragoniense Inferior». A: Guía de Campo de las XXVII Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Sociedad Española de Paleontología.

  Ginestí, M. (2008). Els cricètids del Miocè inferior (MN4) dels Casots (Subirats, Barcelona). Trabajo de máster inédito, Institut Català de Paleontologia, Universitat Autònoma de Barcelona. 33 pp.

  Moyà Solà, Salvador; Lluís Rius Font. El Jaciment Paleontològic dels Casots (Subirats, Alt Penedès). Tribuna Arqueologia, 1991.

  Pickford, M. & Moyà-Solà, S. (1994). Taucanamo (Suoidea, Tayassuidae) from the Middle Miocene (MN04a) of Els Casots, Barcelona, Spain. Comptes Rendus de l’Académie des Sciences de Paris 319: 1569-1575.
  Pickford, M. & Moyà-Solà, S. (1995). Eurolistriodon gen. nov. (Suidae, Mammalia) from Els Casots, early middle Miocene, Spain. Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen 98: 343-360.