Informació addicional

• Nom del jaciment: Incarcal
• Municipi: Crespià
• Comarca: Pla de l'Estany
• Edat: Plistocè inferior, fa un 1,5 milions d'anys
• Història del jaciment:

  L’explotació de les pedreres per l’empresa INCARCAL (Industrias del carbonato Cálcico) de Cal Taco a Pedrinyà es va iniciar l’any 1967. Des dels inicis en Francesc Ventura, un assessor en temes de geologia, va sospitar que es podrien trobar restes fòssils de vertebrats. Les primeres aparegueren entre 1968 i 1969, i es van donar a conèixer al paleontòleg Josep Fernández de Villalta. En la primera visita al jaciment, JF de Villalta, Joan Rossell i Lluís Solé recuperen les primeres restes fòssils “in situ” a la pedrera. Posteriorment el mateix de Villalta i Ramon Julià van realitzar prospeccions periòdiques, descrivint i interpretant l’estratigrafia i la morfologia dels dipòsits d’argila.

  Entre 1984 i 1990 s’excavà de manera sistemàtica en aquest jaciment. La investigació dels materials recuperats va resultar en la tesi doctoral d’Àngel Galobart, actualment investigador a l’ICP. Els treballs van continuar entre el 1998 i el 2003.

  En una de les parets de la pedrera es van localitzar les restes d’un mamífer de grans dimensions, una bona part d’un esquelet de rinoceront Stephanorhinus etruscus. Tant sols li mancaven les extremitats posteriors.

  Actualment l’investigador de l’ICP Joan Madurell lidera el projecte de recerca “Estudi Paleontològic del Plio-Pleistocè de la Conca de Banyoles-Besalú. 2009-2012” que inclou noves excavacions a Incarcal.

• Resum de la recerca associada amb aquest jaciment: La quantitat i la qualitat de les restes del gènere de dents de sabre Homotherium han possibilitat l’estudi de les seves capacitats i estratègies de predació. També s’han recuperat al llarg de les diverses campanyes d’excavació: restes d’un proboscidi i un hipopòtam bastant sencers, així com hiènids, cànids, bisons, cèrvids, rinoceròtids, èquids, i lagomorfs.
• Formació i Paleoambient:

  Intercalat entre les calcàries lacustres datades al Pliocè superior s’hi localitzen els embuts o dolines. A aquestes dolines se’ls atribueix un origen càrstic, ja que el rebliment és molt uniforme i es troba constituït per argiles amb restes òssies de vertebrats. Aquestes argiles de reompliment dels embuts presenten una disposició laminar de morfologia còncava degut a un procés de deformació per compactació.

  En el decurs de les excavacions a Incarcal I, s’han evidenciat aquests processos de compactació en forma d’ossos tallats per fractures amb petits salts de falla o tallats per diàclasis, de plans de fractura dins del sediment i de forts pendents cap a l’interior de l’embut que presentaven alguns ossos llargs situats a les zones més perifèriques.

• Els fòssils a la col·lecció de l’ICP: Les restes fòssils recuperades a les excavacions d’INCARCAL, incloent-hi l’exemplar Stephanorhinus etruscus, es troben al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. El Museu de l'ICP té en dipòsit algunes peces per al seu estudi.
  
• Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

  Cova del Rinoceront (Castelldefels, Baix Llobregat), Bòvila Ordis (Porqueres, Pla de l’Estany), La Boella (La Canonja, Tarragonès), Cal Guardiola i Vallparadís Estació (Terrassa, Vallès Occidental)

• Bestiari: Mammuthus, Hippopotamus, cérvols megacerins, Homotherium, Pachycrocuta
• Per saber-ne més:

  Un elefant d'un milió d'anys trobat a Crespià, Julià Maroto i Narcís Masferrer. Revista de Girona. Girona. Any 31, núm. 110 (1985) , p. 52-54

  Memòria de les intervencions paleontològiques als jaciments d'Incarcal. Campanyes 2004 i 2005, dins del projecte " el pliopleistocè de la conca lacustre de Banyoles - Besalù. Sistemàtica i Paleoecologia dels jaciments de la pedrera d'Incarcal 2001-2005, Joan Madurell i Elisabet Blayà