Bestiari fòssil

Amb el suport de:
logo gene

Palanca de Noves

L’àrea a on afloren les icnites es troba fortament tectonitzada (plegada) com a conseqüència de l’aixecament dels Pirineus. Hi ha dos tipus de nivells estratigràfics que tenen icnites (petjades fòssils), uns atribuïts al Permià superior i els altres al Triàsic mitjà. Les icnites atribuides al Permià superior constitueixen les restes fòssils més antigues de vertebrats de Catalunya.

Additional Info

  • Nom del jaciment: Palanca de Noves
  • Municipi: Ribera d’Urgellet
  • Comarca: Alt Urgell
  • Edat: Permià superior, Triàsic mitjà
  • Història del jaciment:

    El primer esment a la presència de restes fòssils de vertebrats en el sector de Palanca de Noves es produeix en un article de Robles i Llompart l’any 1987 on es descriuen dues tipologies d’icnites de mida gran que són interpretades com a realitzades unes a amfibis (laberintodonts) o rèptils (cotilosaures), i les altres a un tipus de rèptil. Recentment s’han descobert més icnites en els mateixos nivells estratigràfics atribuïts al Permià superior i en altres assignats al Triàsic mitjà.

    Els investigadors del grup de Mesozoic de l’ICP a l’any 2010, varen descriure i estudiar quatre formes diferents d’icnites, en els nivells del Permià superior que poden ser atribuïdes a: caseids, captorinomorfs, araeoscelidians i pelicosaures.

    La importància científica i patrimonial va motivar la creació d’un BCIL (Bé Cultural d’Interés Local) a petició de la entitat conservacionista Lo Riu Roig.

  • Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

    El primer article en el que s’esmentava la presència d’icnites dins nivells estratigràfics atribuïts al Permià superior és de l’any 1987, fins a l’any 2010 no es reprèn l’activitat investigadora. L’any 2010 i 2011 en Josep Fortuny i altres investigadors del Grup de Mesozoic de l’ICP publiquen articles aportant noves dades sobre els possibles organismes que varen realitzar aquests fòssils.

  • Formació i Paleoambient:

    Els nivells estratigràfics del Permià superior són argiles i llims amb intercal·lacions de bretxes. Aquests materials es varen sedimentar en una vora del ventall al·luvial de no molta entitat. Les icnites de mida gran apareixien impreses a les argiles amb abundants mudcracks (esquerdes de retracció produïdes per l’assecament del fang) que es generarien a les vores dels canals al·luvials que es trobarien desenvolupats a les àrees distals de ventalls al·luvials de baix pendent.

    Els nivells estratigràfics del Triàsic mitjà, s’interpreten com a dipositats per sistemes fluvials de rius trenats.

    En els dos nivells estratigràfics els permians i els triàsics, la sedimentació es va produir amb condicions d’aridesa, i es troben separats per una discordança angular.

  • Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

    Fins a l’actualitat no han estat descrits jaciments amb restes fòssils de vertebrats del Permià a Catalunya.

  • Per saber-ne més:

    Robles, S. and Llompart, C. (1987): Análisis paleogeográfico y consideraciones paleoicnológicas del Pérmico Superior y del Triásico Inferior en la transversal del rio Segre (Alt Urgell, Pirineo de Lérida). Cuadernos de Geología Ibérica, 11, 115-130.

    Fortuny, J., Sellés, A.G., Valdiserri, D., Bolet, A., (2010): New tetrapod footprints from the Permian of the Pyrenees (Cata­lonia, Spain): preliminar results. Cidaris, 30 :121-124.
     

    Fortuny, J., Bolet, A., Sellés,G. A., Cartanyà, J., Galobart, A., (2011): New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins . Journal of Iberian Geology 37 (1): 65-86

© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont