Aquest petit primat és conegut fonamentalment per les seves dents: els fòssils de què disposem són peces dentàries aïllades, així com fragments de cranis i mandíbules. Es tracta de dents de mida molt petita (els molars mesuren menys de 2 mm de llarg), amb cúspides punxegudes, el que ens indica que aquest animal s'alimentava fonamentalment d'insectes. La troballa d'algun fragment de crani en el qual s'observen unes òrbites oculars de grans dimensions ens permet interpretar que Pseudoloris tenia uns ulls grans i que, com l'actual Tarsius, tenia hàbits de vida nocturns.
S'han trobat restes de Pseudoloris en diversos jaciments d'Anglaterra, França i Suïssa. El gènere està també ben representat a la Península Ibèrica, especialment a Catalunya. Ja en els anys 60, Miquel Crusafont va trobar al jaciment de Sossís (Lleida) nombroses peces dentàries de Pseudoloris parvulus, una espècie també coneguda a França i Suïssa. També va definir l'espècie Pseudoloris isabenae a la localitat de Capella, on només s'ha trobat una mandíbula amb quatre dents. En els anys 90, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont van descobrir una altra espècie en la localitat de Fonollosa (conca de l'Ebre): Pseudoloris godinoti. Encara que el material és molt escàs (menys de deu dents aïllades), aquesta espècie té una rellevància especial perquè es tracta de l'únic representant del seu grup que apareix en dipòsits de l'Oligocè.
L'any 2010, l'equip de l'ICP va descriure una altra espècie, Pseudoloris pyrenaicus, a Sant Jaume de Frontanyà. En aquest jaciment s'ha trobat la col·lecció de fòssils de Pseudoloris més abundant de tota la Península Ibèrica. Aquesta troballa ha permès ampliar el coneixement sobre l'evolució d'aquest gènere, ja que Pseudoloris pyrenaicus presenta algunes característiques intermèdies entre les de les espècies més antigues del gènere, com Pseudoloris isabenae i les que apareixen en jaciments més moderns, com Pseudoloris parvulus.
Fora de Catalunya, investigadors de l'ICP van publicar el 2012 la definició de Pseudoloris cuestai, espècie trobada al jaciment de Mazaterón (Sòria). Aquest descobriment posa de manifest que els representants d'aquest gènere trobats als Pirineus eren bastant similars als trobats en jaciments d'Europa Central i, per contra, diferents als que apareixen a la Conca del Duero. Aquesta diferència entre les faunes del centre-occident de la Península Ibèrica i de la resta d'Europa durant l'Eocè ja s'havia evidenciat per altres grups de mamífers, i ara es corrobora per al cas de Primats.