Es tracta d'un animal de mida petita (amb un pes aproximat d'entre 200 i 400 grams), segons s'ha calculat a partir de la mida de les seves peces dentàries. La seva dentició es caracteritza per presentar incisives grans, canines petites i premolars i molars amb nombrosos replecs d'esmalt. Tradicionalment s'ha considerat que s'alimentava de fruita, però estudis recents basats en el desgast de les peces dentàries han posat de manifest que també incloïa insectes en la seva dieta.
La troballa de diversos cranis complets en jaciments francesos ha permès observar que Necrolemur tenia un musell curt i grans òrbites, la qual cosa ens indica que aquest animal tindria uns ulls de grans dimensions i hàbits de vida nocturns. Pel que fa a l' esquelet postcranial, les característiques de les extremitats posteriors, (concretament la fusió de la part distal de la tíbia i la fíbula) ens indiquen que Necrolemur seria un animal saltador, amb una locomoció similar a la de l'actual gálagos. Necrolemur estaria, per tant, adaptat a la vida en els arbres, interpretació coherent amb les reconstruccions paleombientals realitzades per aquesta època, que suposen que les nostres latituds estarien densament vegetades. El descobriment d'esquelets gairebé complets mostra també que Necrolemur tenia una llarga cua i dits allargats en mans i peus.
S'han descrit dues espècies del gènere. Necrolemur antiquus és l'espècie més abundant i millor coneguda; apareix sobretot en jaciments francesos. Necrolemur zitteli, espècie trobada a França i Alemanya, és més escassa i té una mida menor. A la Península Ibèrica aquest gènere té una representació molt escassa. Les mencions de Necrolemur a Roc de Santa i Sant Cugat de Gavadons són dubtoses, l'escàs material d'aquests jaciments està en procés de revisió per part d'investigadors del Institut Català de Paleontologia Miq uel Crusafont i probablement sigui atribuïble al gènere Microchoerus. El els nivells més antics del jaciment de Sant Jaume de Frontanyà s'han trobat alguns molars aïllats i una mandíbula amb diverses peces dentàries assignables a Necrolemur, que encara no s'han determinat a nivell d'espècie. El material, actualment en estudi per membres del nostre Institut, correspon a una forma de mida petita i suposa l'únic troballa assignat indiscutiblement a Necrolemur a la Península Ibèrica.