A Catalunya els jaciments més importants d’icnites de dinosaure es troben a Fumanya, Mina Esquirol i Mina Tumí. Aquests jaciments presenten centenars a milers d’icnites (petjades) produïdes pel pas d’un grup de dinosaures sauròpodes, els titanosaures. Constitueixen el conjunt d’icnites atribuïdes a titanosaures més importants. L'estudi dels rastres indica que tingueren un comportament gregari. Aquests jaciments es varen formar durant el tram final del Cretaci superior (estatge Maastrichtià, 70 a 65,5 M. d’anys)
Informació addicional
- Nom del jaciment: Fumanya, Mina Esquirol i Mina Tumí
- Municipi: Fígols i Vallcebre
- Comarca: Berguedà
- Edat: Cretaci superior, entre 70 i 66 milions d'anys
-
Història del jaciment:
Les possibilitats de trobar restes de dinosaure a la zona compresa entre els termes municipals de Vallcebre, Fígols i Saldes, era ja explorada per paleontòlegs alemanys a mitjans del segle XX. Les primeres evidències de restes fòssils (fragments d’ous i ossos) a Vallcebre fou posada de manifest a la tesi doctoral d’Aepler l’any 1967. Fins a principis dels anys 80’ no es torna a despertar l’interès per aquesta contrada amb la descoberta de restes òssies de dinosaure a prop de Peguera realitzades per Ullastre i Masriera l’any 1983.
Les icnites de Fumanya foren descobertes a la primavera de l’any 1985 pels naturalistes berguedans Lluís Viladrich i Montserrat Gorchs mentre observaven les explotacions de la mina de lignits a cel obert. En Lluís Viladrich es va posar amb contacte amb tècnics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, però una indisposició de José Vicente Santafé va motivar que vingueren a inspeccionar el jaciment l’any següent. El mateix Lluís Viladrich a part de ser-ne el descubridor va ser el primer en publicar el primer estudi l’any 1986.
Posteriorment (1996) un equip internacional format per tècnics del museu dels Dinosaures d’Espéraza (França), de la Universitat d’Amsterdam (Holanda) i del Museu d’Història Natural de Maastrich (Holanda) va realitzar cartografia detallada, essent completada uns anys després amb una de més complerta d’uns 10.000 m2 a la qual es descrivien 26 rastres.
Finalment ja entrat el segle XXI, en concret entre els anys 2002 i 2005 s’inicia una fructífera línea de col·laboració entre l’Institut de Paleontologia de Sabadell (institució que esdevindrà l’any 2006 l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) i el Consorci Ruta Minera. Es realitzen campanyes de prospecció i de cartografia de les icnites presents en els diversos afloraments que integren el sinclinal de Vallcebre, com els jaciments de Mina Esquirol, Mina Tumí.
L’any 2005 es va establir una col·laboració entre l’ICP, la Universitat de Manchester i la Universitat Autònoma de Barcelona per tal d’aplicar una tecnologia d’escaneig que permet l’elaboració de models de tres dimensions que per un cantó garanteixen l’absoluta fiabilitat de les dades de la cartografia i que per l’altre exerceixen una documentació sistemàtica i exhaustiva de les icnites.
La seva importància patrimonial ha suposat la declaració de la màxima categoria de protecció pel conjunt de jaciments amb icnites de dinosaure com a Bé Cultural d’Interés Nacional. Donada la seva significació científica i patrimonial han estat els únics jaciments d’icnites de dinosaure de Catalunya que han format part de la Candidatura “Icnitas de Dinosaurio de la Península Ibérica” a Patrimoni de la Humanitat, iniciativa que per dues vegades no ha reeixit en el seu propòsit.
-
Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:
Fumanya Sud és el jaciment principal integrat per unes 2.000 icnites de dinosaure, en una extensió d'uns 19.000 m2. La gran majoria pertanyen a sauròpodes del grup dels titanosaures. També hi ha restes vegetals, troncs de fins a 4 metres de llargada, ous de dinousaure i restes òssies de cocodrils. L'estudi dels rastres indica que tingueren un comportament gregari. S'han documentat al voltant de 50 rastres, alguns dels quals permeten deduir la marxa i les proporcions del seu cos (entre 15 i 20 metres). Fumanya Nord és un jaciment integrat per unes 1000 icnites de dinosaure que es troben en una zona de 15.000 m2. S'han localitzat uns 5-6 rastres atribuibles a sauròpodes. També hi ha ous de dinosaure atribuïts titanosaures.
Mina Esquirol és un jaciment d'icnites que es presenta en una extensió de 2.500 m2. L’evidència més destacada és un rastre integrat per unes 15 petjades fetes per les mans d'un dinosaure sauròpode. És el rastre més modern d’aquesta tipologia a tot el món, contribuint de manera significativa a la interpretació d’aquesta tipologia de petjades. També és important la presència de plantes fòssils entre les petjades i restes d'una corcolla de tortuga i fiblons de rajades. Mina Tumí, és un jaciment amb una extensió de 1.500 m2 d'aflorament i unes 80 icnites. S'hi han diferenciat dos rastres de titanosaures. -
Formació i Paleoambient:
Als jaciments de Fumanya, Mina Esquirol i Mina Tumí es troba una successió de roques integrada per calcàries, carbons i lutites (argiles).
Les calcàries es troben formades per fragments microscòpics d’algues carofícies que vivien en llacs transicionals poc profunds. Els carbons són del tipus lignit i es formaven en períodes de temps en els quals el llac s’assecava i esdevenia aiguamolls integrats per una vegetació baixa de molses, canyissos i plantes aquàtiques i també arbòria. Les condicions reductores (absència d’oxigen) del fons dels aiguamolls evitaven la descomposició de la matèria orgànica i feien possible l’acumulació i posterior compactació d’aquesta matèria orgànica que ha donat lloc als lignits.
Les argiles respondrien a la sedimentació de les partícules més fines que es produïa a zones de llacs més o menys permanents a on desembocaven rius.
En aquest context de sedimentació transicional entre el medi mari i el continental, el pas de grups o individus aïllats de sauròpodes en zones en zones de maresmes i pantanoses és a on es va produir la formació de les seves icnites.
-
Els fòssils a la col·lecció de l’ICP:
Els jaciments d’icnites més importants es troben a Fumanya (Fígols i Vallcebre).La seva importància patrimonial ha suposat la declaració de la màxima categoria de protecció pel conjunt de jaciments amb icnites de dinosaure com a Bé Cultural d’Interés Nacional. Foren descobertes pel naturalista berguedà Lluís Viladrich, en visitar les mines de lignits a cel obert. S’han reconegut diverses localitats amb presència d’icnites; Fumanya Sud és el jaciment principal integrat per unes 2.000 icnites de dinosaure, en una extensió d'uns 19.000 m2. La gran majoria pertanyen a sauròpodes del grup dels titanosaures. També hi ha restes vegetals, troncs de fins a 4 metres de llargada, ous de dinousaure i restes òssies de cocodrils. L'estudi dels rastres indica que tingueren un comportament gregari. S'han documentat al voltant de 50 rastres, alguns dels quals permeten deduir la marxa i les proporcions del seu cos (entre 15 i 20 metres). Fumanya Nord és un jaciment integrat per unes 1000 icnites de dinosaure que es troben en una zona de 15.000 m2. S'han localitzat uns 5-6 rastres atribuibles a sauròpodes. També hi ha ous de dinosaure atribuïts a titanosaures.
-
Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:
La Carretera de la Massana i El Doll (Camarasa, la Noguera), la Mata del Viudà (Àger, la Noguera), Orcau 2 (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà), Cingles del Boixader (Fígols, Berguedà) i Coll de Jou (Saldes, Berguedà)