Informació addicional

• Nom del jaciment: La Pedrera de Rúbies i la Pedrera de la Cabrua
• Municipi: Vilanova de Meià
• Comarca: La Noguera
• Edat: Cretaci inferior, fa un 110 milions d'anys
• Història del jaciment:

  Les necessitats de calcàries litogràfiques emprades per a la reproducció d’imatges durant l’interval que va de mitjans del segle XIX als inicis del segle XX, motivaren l’explotació comercial de la Pedrera de Rúbies (Vilanova de Meià, la Noguera). Ben aviat començaren a sortir restes fòssils que indicaren que ens trobàvem davant del que seria un dels jaciments amb un grau de conservació més excepcional del món.

  Els estudis de les restes fòssils extretes durant l’explotació les va començar en Lluís Marià Vidal. Quan aquesta explotació va finalitzar es realitzaren diverses campanyes d’excavacions paleontològiques per part del British Natural History Museum de Londres i el Musée National d’Histoire Naturelle de París. Més tard, han excavat també l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Universitat de Barcelona.

  Darrerament l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha endegat noves campanyes de prospecció a la zona.

• Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

  S’han citat més de 130 espècies de vertebrats, invertebrats i plantes, moltes de les quals han estat descrites per primera vegada. La fauna majoritària eren els peixos, però cal esmentar també la presència de tres tipus de granotes (Montsechobatracus), dos gèneres de llargardaixos (Ilerdaesaurus i Meyasaurus) i un cocodril nan (Montsechosucus), tots ells descrits per primera vegada.

  En aquests dos jaciments s’ha documentat la presència més antiga coneguda d’angiospermes (plantes amb flors), i d’insectes socials com els tèrmits. Una altra troballa significativa fou la descoberta del dinosaure avià (au primitiva) Noguerornis gonzalezi, que s’hauria alimentat d'insectes i que tindria una mida d’uns 12 cm i uns 35 grams de massa. També s'ha trobat el fragment de la part superior del cos i el cap d'un pollet en el que s’observa un bec amb les dents. Són freqüents també les troballes de plomes aïllades.

• Formació i Paleoambient:

  Aquests dos jaciments és varen formar en dues zones d’un sistema lacustre que ocasionalment podria tenir influències marines. La Pedrera es trobava en la zona més tranquil·la, en el fons del llac. La Cabrua, en canvi, es trobava a l'àrea més proximal i energètica, en el pendent de la vora del llac. La sedimentació en aquest llac es va produir en un context de clima subtropical càlid i semiàrid.

  El llac estava constituït per dos cossos d’aigües superposades estratificades separades en funció de la seva densitat (temperatura i/o salinitat), on es produïa una sedimentació laminada. Les aigües de la zona profunda estaven estancades i sense oxigen; a les zones superficials (la Cabrua) és on hi havia la vida i es produïa el sediment carbonatat. Periòdicament, els sediments carbonatats i alguns organismes queien a les zones més profundes (la Pedrera), on un ambient sense oxigen no permetia la descomposició de la matèria orgànica.

• Els fòssils a la col·lecció de l’ICP:

  El Museu de l'ICP conserva alguns exemplars procedents d’aquest dos jaciments.

• Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

  Aquests jaciments són únics a Catalunya, tant pel que fa a l’estat de conservació de les restes fòssils com al període geològic.