Els myliobatiformes són uns peixos cartilaginosos que s’engloben dins els condrictis degut precisament a aquesta característica del seu esquelet. Actualment presents a molts mars i oceans i emparentats amb els taurons, les rajades o batoïdeus, es distingeixen per tenir el cos aplanat dorsoventralment, unes aletes pectorals molt eixamplades i un apèndix caudal a l’extrem del qual alguns membres del grup hi presenten un fibló serrat. Precisament aquesta característica és la que distingeix els myliobatiformes. Els representants d’aquest grup poden viure majoritàriament en aigües marines malgrat que algunes famílies poden tolerar aigües dolces o ambients salobres.
Degut al seu caràcter cartilaginós, molt rarament es conserven completes en el registre fòssil i només en trobem les seves dents i ocasionalment els seus fiblons. Les dents són extremadament petites (pocs mil·límetres), en forma de minúsculs barrets o bolets, i en vida formaven part de bateries dentàries que molien l’aliment. Els fiblons o agullons fòssils són uns apèndixs de poc més de cinc centímetres de llargada, punxeguts, i amb unes petites serres en forma d’arpó a banda i banda del seu eix longitudinal. En aquest eix hi transcorre el canal pel qual l’animal injecta verí a la víctima. Es tracta doncs d’una arma defensiva.
A Catalunya, les restes fòssils de myliobatiformes s’han trobat al Cretaci superior del Pirineu i bàsicament es tracta de dents aïllades que han aparegut després de rentar i triar tones de sediment o bé fiblons caudals recuperats després de detingudes prospeccions. A partir de les dents s’han pogut determinar diverses espècies però l’assignació taxonòmica dels fiblons no ha pogut ser tan precisa.
Al jaciment de Fumanya la troballa de fiblons fòssils de rajades i posteriorment de dents aïllades ha permès constatar la influència marina en l’ambient. En un entorn amb fòssils de tàxons continentals com són els dinosaures titanosaures la presència d’aquests peixos cartilaginosos indica que l’aiguamoll pantanós proper al mar que fa 70 milions d’anys era Fumanya rebia de tant en tant entrades d’aigua salada i per tant es tractava d’un ecosistema transicional, a mig camí entre la terra ferma i el mar. Les rajades amb fibló, per tant, han servit com a indicadors paleoambientals
