Informació addicional

• Nom del jaciment: Pedrera d’Alcover
• Municipi: Alcover
• Comarca: Alt Camp
• Edat: Triàsic mitjà (240 M. d’anys)
• Història del jaciment:

  Aquest jaciment també ha estat com a Pedrera d’Alcover/Mont-ral. Les pedreres on s’ha trobat el jaciment paleontològic ja van ser explotades a l’antiguitat romana. Durant l’edat mitjana es reemprèn la seva explotació , però no és fins a inicis del anys seixanta quan es comença l’explotació intensiva que permetrà localitzar les primeres restes fòssils. En concret aquestes restes es recol·lectaren a la Partida de la Lluera, a prop d’Alcover. Des d’aleshores paleontòlegs com a Mn Lluís Via, F. de Villalta o Sebastià Calzada varen realitzar estudis sobre la fauna i la flora que l’activitat de les pedreres anava lliurant. Aquesta activitat de recerca va permetre la realització de dues importants col·leccions visitades per paleontòlegs d’arreu del món la del Museu Municipal de la Vila d’Alcover i la del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona.
   
  Posteriorment els treballs de camp són reeempresos i efectuats pel Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà en altres sectors a on aflora el mateix tipus de roca de la Pedrera d’Alcover. També s’inicia la revisió i l’estudi de les faunes de peixos.

  A l’any 2008 és signa un conveni de col·laboració entre el Museu Municipal de la Vila d’Alcover, el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont amb l’objectiu de promoure la recerca i la conservació dels jaciments paleontològics més importants del sud de Catalunya. Aquest conveni contribuirà a revitalitzar l’estudi, la divulgació i la protecció d’aquests jaciments paleontològics singulars.

• Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

  Els jaciments de la Pedrera d’Alcover, presenten un conjunt excepcional d’animals i plantes. S’han descrit peixos, rèptils, holotúries, crinoïdeus, insectes, xifosurs, cefalòpodes, braquiòpodes, briozous, meduses i impressions de plantes. És un dels millors conjunts de jaciments del Triàsic mitjà del món i s’hi han descrit per primera vegada nombroses espècies de rèptils, peixos i artròpodes.

  Aquest jaciment ha permès conèixer tot una àmplia quantitat d’invertebrats que falten de manera normal als jaciments d’aquest període. Així s’han trobat holotúries que són un tipus d’equinoderms allargassats en forma de cogombre (cogombres de mar) que no presenten un esquelet extern. També són significativa la presència de fins a 3 gèneres de limúlids (caçoles de les Moluques) artròpodes primitius amb el cap en forma de ferradura. Pel que fa als peixos cal esmentar la gran diversitat recuperada i assignada, fins a 37 espècies. Cinc han estat les espècies de peixos que s’han descrit per primera vegada, com el celacant (peix pulmonat), Alcoveria. També destaca la presència de rèptils que explotaven els ecosistemes marins, entre els que destaca Cosesaurus aviceps.

• Formació i Paleoambient: Fa 240 milions d'anys, el territori que actualment ocupa Catalunya es trobava cobert per un mar interior anomenat Tetis que banyava les costes del que aleshores constituia un super continent anomenat Pangea. Aquest mar era d'aigües poc profundes i càlides en les quals s'hi desenvolupava una àmplia diversitat d’animals marins. A la zona on actualment es troben els municipis de Mont-ral i la Riba es varen desenvolupar un sistema d’esculls coral·lins de tipus barrera, que coincidint amb un retrocés del nivell del mar crearen unes àrees topogràficament deprimides originant un aïllament del mar obert. En aquestes condicions es produeixen ambients amb falta d’oxigen i amb una alta salinitat que impedeixen la descomposició de la matèria orgànica. Així es va donar lloc a una fossilització excepcional amb presència de de les impressions de les parts esquelètiques i toves dels peixos i rèptils, o bé els artròpodes i altres invertebrats en connexió. Cal assenyalar que processos posteriors a l’enterrament originaren una dolomitització responsable de l’absència de la majoria de les restes òssies.
• Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

  Un jaciment similar, pertanyent al mateix període (Triàsic mitjà)és el de Móra d’Ebre. Un jaciment una mica més antic, és el Gorg Negre (Centelles, Osona). Finalment Odèn (Odèn, Solsonès) d’igual característiques que el de la Pedrera d’Alcover si bé de menys extensió, i més modern en el temps (Triàsic superior)

• Bestiari:
  
• Per saber-ne més: Cartanyà, Joan (2012) El patrimoni paleontològic del Císter. Tres tresors paleontològics del migjorn de Catalunya.