Informació addicional

• Nom del jaciment: El Camp dels Ninots
• Municipi: Caldes de Malavella
• Comarca: La Selva
• Edat: Pliocè superior, fa uns 3.2 milions d'anys
• Història del jaciment:

  Els primers estudis foren realitzats l’any 1882, per en Lluís Marià Vidal qui va observar com sediments lacustres es recolzaven sobre roques volcàniques. L’any 1999 la geòloga Montserrat Vehí descriu l’antic volcà i interpreta els sediments lacustres com el rebliment de l’antic cràter, descobrint dins aquests sediments restes òssies atribuïdes a grans herbívors. L’any 2003 s’inicien els estudis i excavacions arqueològiques en els nivells quaternaris donada la riquesa d’indústria paleolítica. Així aquestes intervencions arqueològiques van esdevenir una excavació purament paleontològica a l’afectar els nivells estratigràfics pliocens, descobrint aquest excepcional jaciment paleontològic.

  Aquesta intervenció paleontològica és troba coordinada des de l’Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES).

• Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

  Fins a l’actualitat han estat recuperats 3 individus en connexió anatòmica del bòvid Alephis tigneresi, un individu del rinoceront Stephanorhinus jeanvireti, un individu del tapir Tapirus arvernensis, i un mínim de 5 individus de la tortuga Mauremys leprosa. Aquestes restes en connexió constitueixen exemples únics en el registre fòssil de Catalunya. Cal esmentar també la presència també d’amfibis i peixos d’aigua dolça, així com invertebrats.

  La presència d’aquestes restes en connexió anatòmica permet disposar d’informació molt important per estudiar la locomoció, els hàbits alimentaris, les estratègies de predació d’aquest grans mamífers. Informació que és molt difícil de determinar quan les restes són menys complertes.

• Formació i Paleoambient:

  Aquest jaciment és un jaciment de conservació excepcional i es va originar en un llac desenvolupat dins un crater volcànic inactiu. Aquest llac es va anar reblint amb sediments majoritàriament argiles i llims i en menor proporció gresos i graves. La circulació posterior de fluids va donar lloc a la formació d’òpal amb formes semblants a “ninots”. Les formes d’aquestes mineralitzacions han donat lloc al topònim. L’edifici volcànic a on es trobava aquest crater tenia una gran dimensió entorn dels 25.000 m2

  Dins d’alguns nivells lutítics (argiles i llims) hi ha una gran quantitat de fulles fossilitzades que pertanyen a la vegetació que va viure a l’entorn del llac. L’estudi d’aquestes restes ha permès deduir l’existència d’una vegetació aquàtica que va viure a zones amb poca profunditat, una altra vegetació és de ribera i una laurisilva.

  La presència dels esquelets complerts està relacionada amb el vulcanisme. És probable que una emissió sobtada de CO2 acumulada al subsòl hagués pogut produir un episodi de mort sobtada per ofegament de molts animals que vivien a l’entorn del cràter. Alguns dels cadàvers dels animals varen ser arrossegats al llac, anant a parar a fons de tipus anòxic, a on varen ser finalment enterrats per sediments arrossegats.

• Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

  Gran Dolina d’Aixart ((Meda Gran, Illes Medes, Torroella de Mongrí, Baix Empordà), Cova Bonica ( Gavà, Baix Llobregat), Terrera de Cornellà de Terri (Cornellà de Terri, Pla de l’Estany), Terradelles (Vilademuls, Pla de l’Estany), Serrat del Vaquer (Perpinyà, Rosselló)

• Bestiari: Stephanorhinus, Tapirus, Alephis, Mauremys leprosa