Bestiari fòssil

Sossís i Roc de Santa

Sossís i Roc de Santa són dos jaciments de l’Eocè superior, excepcionalment rics en mamífers fòssils. A Sossís s’han descrit fins a 32 espècies de mamífers i rèptils, i a Roc de Santa 24. En ambdós casos destaca tant la diversitat, com la quantitat de restes fòssils de primats.


Informació addicional

  • Nom del jaciment: Sossís i Roc de Santa
  • Municipi: Conca de Dalt
  • Comarca: Pallars Jussà
  • Edat: Eocè superior, fa uns 35 milions d'anys
  • Història del jaciment:

    El primer jaciment descobert fou el de Sossís gràcies a una explotació de lignit. A la dècada dels 40 del segle passat fou visitat i estudiat pels paleontòlegs Josep Ramón Bataller, JF de Villalta i Miquel Crusafont. Coincidint amb la fundació de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, a finals de la dècada dels 60, es comença a prospectar el conjunt de les roques aflorants, no solament els lignits.

    El jaciment de Roc de Santa es troba situat a pocs kilòmetres de Sossís, i fou descobert l’any 1970 per Josep Gibert i Narciso Sánchez de l’Institut de Paleontologia de Sabadell. Entre 1972 i 1974 es varen fer excavacions paleontològiques que varen permetre recuperar una gran quantitat de restes fòssils.

  • Resum de la recerca associada amb aquest jaciment:

    Les restes fòssils recuperades del jaciment de Sossís i Roc de Santa han estat incloses en nombroses articles i tesis doctorals entre les que destaquen les de Thaler, Golpe-Posse, Hartenberger, Sudre i Lourdes Casanovas i Lluís Checa.

    Les restes trobades en ambdós jaciments corresponen a rèptils (tortugues) i mamífers (marsupials, carnívors, primats, insectívors, rosegadors, perissodàctils i artiodàctils).

  • Formació i Paleoambient:

    En el jaciment de Sossís les restes fòssils es troben en carbons del tipus lignit, que es formaven en aiguamolls integrats per una vegetació baixa de molses, canyissos i plantes aquàtiques i també arbòria. Les condicions reductores (absència d’oxigen) del fons dels aiguamolls evitaven la descomposició de la matèria orgànica i feien possible la seva acumulació i posterior compactació que ha donat lloc als lignits.

    Com en margues grises respondrien a la sedimentació de les partícules més fines que es produïa a zones de llacs més o menys permanents a on desembocaven rius.

  • Els fòssils a la col·lecció de l’ICP:

    La col·lecció de l’ICP inclou la pràctica totalitat de les restes fòssils trobades i excavades en aquests dos jaciments.

  • Altres jaciments similars a aquest a Catalunya:

    Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina, Osona)

  • Bestiari: Hyaenodon, Pseudoloris, Microchoerus, Leptadapis, Gliravus, Theridomys, Pseudoltinomys, Palaeotherium, Xiphodon
  • Per saber-ne més: Paleobiología dels jaciments amb vertebrats al transit Eoce-Oligoce a la Catalunya central. J.M. Golpe Posse. Butlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural. Secció de Geología 1982, (48): 123-134
© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont