Bestiari fòssil

Titanosaure

Reconstrucció de titanosaure Reconstrucció de titanosaure Oscar Sanisidro

Els titanosaures són un grup de dinosaures sauròpodes, entre els més exitosos i estesos de l’Era mesozoica. Tots ells eren quadrúpedes i fitòfags, és a dir, caminaven a quatre potes i s’alimentaven de matèria vegetal. El seu crani era petit i acabat en punta, amb unes dents petites en forma de clau que els servien per arrencar la vegetació. La forma del seu cos estava definida per un tronc robust i unes potes davanteres més curtes que les posteriors, amb un coll i una cua relativament llargs. Les vèrtebres de la cua són característiques d’aquest grup de dinosaures; totes, i especialment les que estaven més a prop del tronc, tenien els centres vertebrals del tipus procèlic (convex a l’extrem anterior i còncau al posterior). Al final de les potes davanteres no s’hi distingien ungles sinó que recolzaven el pes directament sobre els metacarpians. Els titanosaures més derivats, entre els quals s’hi compten probablement els representants catalans, tenien el tronc recobert d’unes plaques òssies (osteoderms), algunes de les quals podien assolir mides considerables. Aquestes estructures podien servir com escut protector o bé com a reserva de calci.

Arreu del món s’han descobert centenars de restes fòssils de titanosaures, incloent esquelets articulats , cranis, ous i nius, embrions, impressions de pell i petjades i rastres. Sota el nom de titanosaure (“saure titànic”) trobem una gran nombre de gèneres i espècies que atenyien una gran varietat de formes i mides. Per exemple, mentre alguns només amidaven no gaire més de 6 metres de llargada (com Saltasaurus), altres es consideren com un dels dinosaures més grossos que mai han existit (com Argentinosaurus). A Catalunya, les restes fòssils ens indiquen que la seva mida era més modesta, atenyent un màxim de 15 metres de longitud. Això ho sabem gràcies als ossos i especialment les petjades.

Les petjades són un dels fòssils més abundants dels titanosaures al Pirineu català, especialment al jaciment de Fumanya. En aquesta extensa localitat les petjades i rastres més complets i més ben conservats mostren que els peus marcaven quatre dits en unes petjades més grosses que les de les mans que al seu torn tenien una forma en forma de mitja lluna. Els rastres que deixaven els titanosaures – i això s’observa clarament als jaciments catalans – eren amples; és a dir, hi havia una clara separació entre les petjades de peus i mans de banda i banda (de dreta i esquerra). Aquest tret és una de les característiques més singulars d’aquests dinosaures i ens informa de l’amplada de la seva pelvis.

Informació addicional

  • Nom comú: Titanosaure
  • Classe: Rèptils
  • Ordre: Dinosauria
  • Família: Titanosauridae
  • Mides: Al voltant d’uns 12 metres de llargada
  • Edat: Des del Juràssic mitjà (fa 165 milions d'anys) fins al Cretaci superior (fa 65.5 milions d'anys)
  • Distribució: Mundial
  • Jaciments catalans on s’ha trobat: Fumanya, Orcau, Peguera, Fontllonga, L’Estanyó, Els Nerets, Molí del Baró
  • Per saber-ne més:

    Rere les passes dels últims dinosaures europeus

    Titanosaure gran, titanosaure petit: una única manera de caminar

    Curry-Rogers, K. 2005. Titanosauria: a phylogenetic overview; pp. 50-103. In Curry Rogers, K. and Wilson, J. A. (eds.), The Sauropods: Evolution and Paleobiology. University of California Press, Berkeley.

    Le Loeuff, J. 1993. European Titanosaurids. Revue de Paléobiologie 7: 105-117.

    Vila, B. Oms, O., Marmi, J., Galobart, À. 2008. Tracking Fumanya footprints (Maastrichtian, Pyrenees): historical and ichnological overview. Oryctos 8: 150-130.

    Vila, B., Galobart, À., Canudo, J. I., Le Loeuff, J., Dinarès-Turell, J., Riera, V., Oms, O., Tortosa, T., Gaete, R. (accepted, in press 2012). The diversity of sauropod dinosaurs and its taxonomic succession from latest Cretaceous strata of southwestern Europe: clues to demise and extinction. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.

    Wilson, J. A., Carrano, M. T. 1999. Titanosaurs and the origin of ‘wide–gauge’ trackways: a biomechanical systematic perspective on sauropod locomotion. Paleobiology 25: 252-267.

© 2011 - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont